Tecoma capensis
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 82858988 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Bignoniaceae |
| Gènere | Tecoma |
| Espècie | Tecoma capensis Lindl., 1828 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Bignonia capensis |
.svg){kind=icon}
_2.jpg)
.jpg)
Tecoma capensis és una espècie de planta de la família de les bignoniàcies.
Descripció
[modifica]És un arbust erecte, que arriba a mesurar 2-3 m d'alçada i una amplada similar. Normalment sempre verd, pot perdre les seves fulles en climes més freds. En certs hàbitats pot recolzar-se, el que significa que dispara puntes de creixement llargues que es recolzen en les tiges i branques d'altres plantes, així com còdols, enreixats, tanques i murs; això pot portar a la planta a aparèixer desordenada. Les fulles mesuren fins a 15 cm de longitud, són oposades, lleugerament dentades, de color verd a verd fosc, i pinnades amb 5-9 folíols oblongs. Les flors són tubulars, estretes, d'uns 7,5 cm de llarg, i es produeixen en diferents moments al llarg de l'any. S'agrupen en llargs raïms terminals de 10-15 cm de llarg. Les flors en color van del taronja al taronja-vermell albercoc.
Distribució
[modifica]L'espècie es troba de manera natural a Sud-àfrica, Eswatini i el sud de Moçambic. Es conrea en altres zones del món, com al sud-est d'Àsia, Hawaii i Amèrica. Es pot considerar com invasora en illes remotes, com les Açores (com es veu a l'Illa de São Miguel, prop de Ponta Garça).
Cultiu
[modifica]Aquesta planta es conrea des de fa molts anys i s'utilitza sovint per a crear cobertura, ja que és un arbust d'aleatorització. Es pot propagar per estaques o traient els plançons arrelats durant la fase de creixement actiu.
Pot plantar-se en semi-ombra i plena llum. En zones fredes les plantes joves han de ser protegides de les gelades. Per mantenir aquest arbust net i ordenat, ha de ser podat a finals d'hivern per promoure un nou creixement i flors. L'aplicació d'un fertilitzant equilibrat després de la poda millorarà el creixement i la floració.
Aquesta planta ha guanyat l'Award of Garden Merit.[1] de la Royal Horticultural Society.
Ecologia
[modifica]Tecoma capensis és una planta excel·lent per a utilitzar en un jardí de vida silvestre al sud d'Àfrica, ja que és popular entre els ocells i certs insectes a causa del seu nèctar. Pot ser bastant dens (si no és podat) i com a tal es pot utilitzar com un lloc d'anidació per unes poques espècies d'aus.
Les larves d'Acherontia atropos i Coelonia mauritii mengen les fulles d'aquesta planta.
Taxonomia
[modifica]Tecoma capensis va ser descrita per (Thunb.) Lindl. i publicada a The Botanical Register. .. 13: t. 1117, l'any 1828.[2]
- Tecoma: nom genèric que deriva del náhuatl de la paraula tecomaxochitl, que es va aplicar pels pobles indígenes de Mèxic a les plantes amb flors tubulars.[3]
- capensis: epítet geogràfic que fa al·lusió a la seva localització al Cap de Bona Esperança.[4]
- Bignonia capensis Thunb.
- Ducoudraea capensis Bureau
- Gelseminum capense (Lindl.) Kuntze
- Tecoma petersii Klotzsch
- Tecomaria capensis (Thunb.) Spach
- Tecomaria capensis var. flava Verdc.
- Tecomaria krebsii Klotzsch
- Tecomaria petersii Klotzsch[5]
Referències
[modifica]- ↑ «RHS Plant Selector - Tecoma capensis». [Consulta: 5 juny 2013].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Tecoma capensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 15 setembre 2013].
- ↑ Quattrocchi, Umberto. CRC World Dictionary of Plant Names. 4 R-Z. Taylor & Francis US, 2000, p. 2637. ISBN 978-0-8493-2678-3.
- ↑ capensis a Nombres Botánicos
- ↑ «Tecoma capensis a The Plant List» (en anglès). [Consulta: 2 agost 2017].
Bibliografia
[modifica]- AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique.
- Brako, L. & J. L. Zarucchi. (editors) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
- Burger, W.C. & A.H. Gentry. 2000. Family 194. Bignoniaceae. In: W. Burger (ed.), Flora Costaricensis. Fieldiana, Bot., n.s. 41: 77–161. View in Biodiversity Heritage Library
- Correa A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamá 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panamá.
- Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolivia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223. View in Biodiversity Heritage Library
- Gentry, A.H. 1992. Bignoniaceae–Part II (Tribe Tecomeae). Fl. Neotrop. Monogr. 25(2): 1–370.
- Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (editors) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidad de Antioquia, Medellín.
- Jørgensen, P. M., M. H. Nee & S. G. Beck. (editors) 2014. Cat. Pl. Vasc. Bolivia, Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 127(1–2): i–viii, 1–1744. Missouri Botanical Garden Press, St. Louis.
- Jørgensen, P. M., M. H. Nee & S. G. Beck. (editors) 2015 en adelante. Catalogo de las plantas vasculares de Bolivia (adiciones).
- Nelson, C. H. 2008. Cat. Pl. Vasc. Honduras 1–1576. Secretaria de Recursos Naturales y Ambiente, Tegucigalpa.
- Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (editors) 2008. Catálogo de las plantas vasculares del Cono Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1–3): i–xcvi, 1–3348.
