Faig
Fagus sylvatica  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | fusta de faig europeu i nou de faig |
| Longevitat màxima | 503 anys |
| Planta | |
| Tipus de fruit | nou |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 62004722 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fagales |
| Família | Fagaceae |
| Gènere | Fagus |
| Espècie | Fagus sylvatica L., 1753 |
| Distribució | |
 Mapa de distribució del faig. A Anglaterra i Noruega es considera espècie introduïda | |
.svg){kind=icon}
El faig[1][2][3] (Fagus sylvatica) és un gran arbre caducifoli del gènere Fagus i de la família Fagaceae. S'anomena fai en pallarès i ribagorçà, i, en valencià, faig bosquer. Etimològicament, Fagus deriva del grec i significa 'per menjar' en clara referència a les llavors comestibles: sylvatica fa esment a la seva capacitat per formar bosc. Un bosc on l'espècie predominant és el faig se'n diu fageda o fajosa.
Morfologia
[modifica]És un arbre de fins a 40 metres d'alçada, amb el tronc dret, l'escorça grisenca i llisa i una capçada ampla. Es una espècie monoica. Les flors masculines estan reunides en una inflorescència globular pèndula i les femenines, de dues en dues, envoltades d'un involucre.[4]
Les fulles són simples i alternes. Tenen un pecíol curt i el seu limbe es de forma ovolada amb el marge amb pèls fins i sedosos. Són fulles que adopten un color verd viu quan son joves, i poc a poc durant la maduresa van enfosquint. Els seus nervis laterals son paral·lels (penninervia)[5] i la disposició es horitontal. Gràcies a la seval filotaxis, poden captar la màxima llum possible, que es el que fa que creein boscos hombrívols.
A la tardor, les fulles perden el color i es tornen de color daurat vermellós. El fruit és de color bru, amb 3 arestes prominents i reunides de 2 en 2, dins d'una cúpula llenyosa i amb espines llargues i toves, aquesta cúpula pren una forma arrodonida, deixant en descobert les llavors del fruit.
Macrofaneròfit que creix en terrenys no gaire compactes de clima humit. El trobem en l'estatge montà, és a dir a entorns de mitja muntanya, aproximadament a una altitud de 1600 m, on les condiciona climàtiques son menys temperades i hi ha un augment considerable en la pluviositat dels estius. Forma boscos en als vessants humits i ombrívols, on s'estanca sovint la boira i els núvols. Floreix de març fins al maig.
Els sóls en que habita són frescos i fèrtils. Comparteix sòl amb espècies que necessiten sòls àcids i de bon drenatge, rocs amb màteria orgànica. Comparteix habitat amb els abies alba (avets).
Es intolerant als sóls argilosos o semblants, a causa de la dificultat d'obtenir nutrients d'aquests i la manca d'aireació.
La seva rusticitat oscila entre els -20 °C arribant als seus mínims i a un +30 °C com a màxim, obtenint unes característiques extremes en que l'arbre pateix. Es un arbre que no tolera gens la sequera i la calor extrema, en canvi si que es resistent a les gelades.
Àrea de distribució
[modifica]La fageda és un bosc típic de l'estatge montà. S'estén per Europa, arriba al sud-est de Noruega, al mar Negre i pel sud a les muntanyes de Grècia i Sicília. A la península Ibèrica es distribueix per la meitat nord peninsular. Als Països Catalans el trobem als Pirineus, i estatge montà interior, dels 500 a 2.000 m.[6] Es fa a les contrades de clima oceànic i humit. A les Terres de l'Ebre es troba la fageda més meridional d'Europa, al barranc del Retaule, al terme de La Sénia (Montsià) i dins del Parc Natural dels Ports.
És relativament rar a Catalunya, però és la vuitena espècie més abundant, amb més de 36 milions de peus i la segona espècie caducifòlia més abundant, després del roure martinenc. Les fagedes es concentren al Ripollès (10 milions de peus), la Garrotxa, Osona, la Vall d'Aran i el Berguedà, tot i que també n'hi ha a l'Alt Empordà, al Montseny (la Selva i el Vallès Oriental) i fins i tot al Solsonès i als Ports (Montsià).[7]
Fagedes representatives dels Països Catalans
[modifica]| Fageda | Municipi | Comarca | Espai natural, parc |
|---|---|---|---|
| Fageda del Retaule | La Sénia | Montsià | Parc Natural dels Ports |
| Fageda d'en Jordà | Santa Pau | Garrotxa | Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa |
| Fageda de la Grevolosa | La Vall d'en Bas | Garrotxa | Serra dels Llancers |
| Fageda de Castellet | Tremp | Pallars Jussà | Serra de Castellet |
| Fageda de Santa Fe | Fogars de Montclús | Vallès Oriental | Vall de Santa Fe, Massís del Montseny, Parc Natural del Montseny |
| Fageda de Gresolet | Saldes | Berguedà | Pedraforca, Cadí, Parc Natural del Cadí-Moixeró |
| Fageda Clot d'en Pere | Gréixer | Berguedà | Serra del Moixeró, Parc Natural del Cadí-Moixeró |
| Bosc de la Contesa | Vielha e Mijaran | Vall d'Aran | Vall de Conangles |
Usos medicinals
[modifica]Se n'utilitza l'escorça i les fulles. L'escorça té una bona quantitat de tanins (3-4%), mentre que les fulles són riques en flavonoides, sobretot en quercetòsidLa fusta té molta quantitat de fenols com la creosota.
S'ha usat tradicionalment com a antisèptic, antidiarreic, cicatritzant, analgèsic, antipirètic, antitussigen i expectorant. Popularment s'empra en el tractament de la grip, refredats, bronquitis, faringitis, odontàlgies i diarrees. La fulla del faig té, a més, propietats com a diürètic.
Toxicitat
[modifica]Se'n té constància d'intoxicacions per ingesta excessiva de llavors que poden portar a un quadre de problemes gastrointestinals com vòmit, diarrea, dolors abdominals i paràlisi digestiva, segurament per l'alt contingut en tanins.
Altres usos
[modifica]La fusta del faig és apreciada en fusteria, torneria, ebenisteria i construcció (com travesses de ferrocarril) i, antigament, per fer carbó. També es cultiva com a ornamental. El fruit, la faja, és comestible i antigament se n'extreia un oli de cuina al nord d'Europa.
Els seus fruits s'utilitzen com a alimentació humana, i principalment per l'alimentació de bestiar ja que és un producte amb alt contingut proteic i oli vegetal que engreixa al bestiar.
S'utilitza com a arbre ornamental en parcs i jardins a conseqüència de la seva majestuositat.
Variants i cultivars
[modifica]A causa de la seva majestuositat com a arbre i l'apreci que se li te, han anat creant-se ultivars i variants de l'espècie, alguns amb un canvi de forma a la fulles, d'altres en la seva pigmentació, Dos exemples de molts que hi han són els següents, on es veu la varietat en la forma de la fulla i en l'altra la pigmantació d'aquesta més vermellosa. Aquestes variants ofereixen canvis en el paisatge.
- Fagus sylvatica "atropurpurea"[8]
- Fagus sylvatica "asplenifolia"[9]
Referències
[modifica]- ↑ «faig». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ https://www.termcat.cat
- ↑ Masclans i Girvès, Francesc. Guia per a conèixer els arbres. (8a. ed. 1988). Barcelona: Montblanc-Martín/CEC, 1958. ISBN 84-85135-41-5.
- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 90-91. ISBN 84-7306-390-2.
- ↑ «penninervia» (en castellà). [Consulta: 2 gener 2023].
- ↑ «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 19 febrer 2016].
- ↑ «L'IFEC, una fotografia de boscos». Presència, 20-04-2006. [Consulta: 23 octubre 2015].
- ↑ «RHS advice & tips on garden & indoor plants | Plant finder & selector / RHS Gardening» (en anglès britànic). [Consulta: 1r gener 2023].
- ↑ «Fagus sylvatica 'Aspleniifolia'» (en espanyol europeu). [Consulta: 1r gener 2023].
Bibliografia
[modifica]- Hijar i Pons, Robert: Els arbres del nostre paisatge. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Col·lecció Llibre de motxilla, núm. 6. Novembre de 1980. Plana 51. ISBN 84-7202-316-8.
- Rafael Moro, Guía de los árboles de españa. 3a edició. Apartatat, frutos simples, i pag 262, el haya, Fagus sylvatica. ISBN 97-8842-821-0430
- Toni Llobet François, Flora i fauna del parc natural alt pirineu. Col·lecció guies il·lustrades natura. Any d'edició 2012. Fauna, Fagus sylvatica. ISBN 978-84-96905-85-6.
- F. Masclans, "Guia per a conèixer els arbres". Cinquena edició,els arbres en el paisatge. ISBN 9788489644458
Vegeu també
[modifica]- Fagina o gat fagí.
- Vaca de l'Albera o vaca fagina, endèmica de l'Albera.
Enllaços externs
[modifica]
- Distribució d'aquesta espècie d'arbre a l'estat francès. Arxivat 2011-05-04 a Wayback Machine. (francès)
- Propiedades de los frutos del haya
- Cultivars de l'espècie RHS
- Característiques bàsiques de lespècie. Verd urbà, Faig