Entitat municipal descentralitzada
Entitat municipal descentralitzada (EMD) és el nom que rep a Catalunya l'entitat local menor o Entitat d'àmbit territorial inferior al municipi, consistent en un o més nuclis de població sense ajuntament propi que es regeixen conjuntament per una junta de veïns, al capdavant de la qual hi ha un/a president/a. Normalment, les EMD corresponen a antics municipis que d'aquesta manera recuperen una part de la seva autonomia perduda, o a nuclis de població de prou entitat dins de municipis extensos amb diverses localitats al seu interior.
Aquests quasi-ajuntaments es regeixen per la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya (Llei 8/1987, de 15 d'abril), desplegada pel Decret 244/2007, de 6 de novembre, pel qual es regula la constitució i la demarcació territorial dels municipis, de les entitats municipals descentralitzades i de les mancomunitats de Catalunya. Tenen el seu precedent en les antigues entitats locals menors, que és com encara s'anomenen aquestes entitats al País Valencià i a les Illes Balears (i en general al conjunt de l'estat espanyol), on tenen unes competències i atribucions semblants. Es poden constituir a demanda del nucli de població que aspira a convertir-se en EMD, a petició del mateix ajuntament o per acord de la Generalitat.
Les EMD tenen competència sobre:
- La vigilància dels béns d'ús públic i dels béns comunals.
- La conservació i administració del seu patrimoni, incloent-hi el forestal, i la regulació de l'aprofitament dels seus béns comunals.
- L'enllumenat públic i la neteja viària.
- L'execució d'obres i la prestació de serveis de competència municipal d'interès exclusiu de l'entitat, quan no vagin a càrrec del municipi o de la comarca respectius.
- L'ordenació del trànsit de vehicles i de persones dins el seu àmbit.
- La conservació i el manteniment dels parcs i jardins i del patrimoni històric i artístic del seu àmbit.
- Les activitats culturals i esportives directament vinculades a l'entitat.
Llista d'EMDs a Catalunya
[modifica]A Catalunya hi ha 65 EMD, que es llisten a continuació.[1] Al costat del nom de l'entitat s'especifica el municipi al qual pertany i la comarca.
A
[modifica]- Ainet de Besan (Alins, Pallars Sobirà)
- Arànser (Lles de Cerdanya, Cerdanya)
- Araós (Alins, Pallars Sobirà)
- Arcavell i la Farga de Moles (les Valls de Valira, Alt Urgell)
- Arestui (Llavorsí, Pallars Sobirà)
- Àreu (Alins, Pallars Sobirà)
- Arró (Es Bòrdes, Vall d'Aran)
- Arròs e Vila (Vielha e Mijaran, Vall d'Aran)
- Ars (les Valls de Valira, Alt Urgell)
- Arties e Garòs (Naut Aran, Vall d'Aran)
- Asnurri (les Valls de Valira, Alt Urgell)
- Aubèrt e Betlan (Vielha e Mijaran, Vall d'Aran)
B
[modifica]- Bagergue (Naut Aran, Vall d'Aran)
- Baiasca (Llavorsí, Pallars Sobirà)
- Baldomar (Artesa de Segre, Noguera)
- Bellaterra (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)
- Bescaran (les Valls de Valira, Alt Urgell)
- Betren (Vielha e Mijaran, Vall d'Aran)
- Bítem (Tortosa, Baix Ebre)[2]
C
[modifica]- Campredó (Tortosa, Baix Ebre)[3]
- Canalda (Odèn, Solsonès)
- Casau (Vielha e Mijaran, Vall d'Aran)
- Civís (les Valls de Valira, Alt Urgell)
D
[modifica]E
[modifica]- Escunhau e Casarilh (Vielha e Mijaran, Vall d'Aran)
- Espui (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)
- l'Estartit (Torroella de Montgrí, Baix Empordà)
F
[modifica]G
[modifica]- Gausac (Vielha e Mijaran, Vall d'Aran)
- Gerb (Os de Balaguer, Noguera)
- Gessa (Naut Aran, Vall d'Aran)
- la Guàrdia d'Ares (les Valls d'Aguilar, Alt Urgell)
I
[modifica]J
[modifica]M
[modifica]- Manyanet (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)
- Montenartró (Llavorsí, Pallars Sobirà)
- els Muntells (Sant Jaume d'Enveja, Montsià)
O
[modifica]P
[modifica]- Pi (Bellver de Cerdanya, Cerdanya)
- Picamoixons (Valls, Alt Camp)
- el Pla de la Font (Gimenells i el Pla de la Font, Segrià)
R
[modifica]S
[modifica]- Sant Joan Fumat (les Valls de Valira, Alt Urgell)
- Sant Martí de Torroella (Sant Joan de Vilatorrada, Bages)
- Sant Miquel de Balenyà (Seva, Osona)
- Santa Maria de Meià (Vilanova de Meià, Noguera)
- Seana (Bellpuig, Urgell)
- Sellui (Baix Pallars, Pallars Sobirà)
- Senet (Vilaller, Alta Ribagorça)
- Serra d'Almos, La (Tivissa, Ribera d'Ebre)
- Sorpe (Alt Àneu, Pallars Sobirà)
- Sossís (Conca de Dalt, Pallars Jussà)
- Sucs (Lleida, Segrià)
T
[modifica]- el Talladell (Tàrrega, Urgell)
- Taús (les Valls d'Aguilar, Alt Urgell)
- Tornafort (Soriguera, Pallars Sobirà)
- Tredòs (Naut Aran, Vall d'Aran)
U
[modifica]V
[modifica]- Valldoreix (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)
- Vila i Vall de Castellbò (Montferrer i Castellbò, Alt Urgell)
- Vilac (Vielha e Mijaran, Vall d'Aran)
- Vilamitjana (Tremp, Pallars Jussà)
- Víllec i Estana (Montellà i Martinet, Cerdanya)
Llista d'Entitat municipal descentralitzada per ordre alfabètic amb el nombre d'habitants
[modifica]EDM | Habitants |
---|---|
Ainet de Besan | 44 |
Arànser | 40 |
Araós | 52 |
Arcavell i la Farga de Moles | 47 |
Arestui | 20 |
Àreu | 74 |
Arró | 31 |
Arròs e Vila | 168 |
Ars | 29 |
Arties e Garòs | 629 |
Asnurri | 17 |
Aubèrt e Betlan | 326 |
Bagergue | 105 |
Baiasca | 19 |
Baldomar | 84 |
Bellaterra | 2.859 |
Bescaran | 71 |
Betren | 562 |
Bítem | 1.125 |
Campredó | 1.234 |
Canalda | 51 |
Casau | 68 |
Civís | 33 |
Durro | 90 |
Escunhau e Casarilh | 195 |
Espui | 68 |
L'Estartit | 3.025 |
Fontllonga i Ametlla | 63 |
Gausac | 537 |
Gerb | 591 |
Gessa | 173 |
La Guàrdia d'Ares | 32 |
Isil i Alós | 103 |
Jesús | 3.748 |
Josa de Cadí | 20 |
Manyanet | 12 |
Montenartró | 20 |
Els Muntells | 512 |
Os de Civís | 74 |
Pi | 106 |
Picamoixons | 434 |
El Pla de la Font | 317 |
Raimat | 505 |
Rocallaura | 76 |
Sant Joan Fumat | 32 |
Sant Martí de Torroella | 256 |
Sant Miquel de Balenyà | 1.295 |
Santa Maria de Meià | 78 |
Seana | 156 |
Sellui | 13 |
Senet | 40 |
La Serra d'Almos | 242 |
Sorpe | 40 |
Sossís | 26 |
Sucs | 568 |
El Talladell | 222 |
Taús | 33 |
Tornafort | 33 |
Tredòs | 158 |
Unha | 129 |
Valldoreix | 8.401 |
Vila i Vall de Castellbò | 197 |
Vilac | 217 |
Vilamitjana | 162 |
Víllec i Estana | 37 |
Referències
[modifica]- ↑ «Consulta per ens». https://municat.gencat.cat/. Arxivat de l'original el 23 d’octubre 2020. [Consulta: 26 agost 2020].
- ↑ «DECRET 119/2010, de 7 de setembre, pel qual s'aprova la constitució de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Bítem, en el terme municipal de Tortosa.» (htm). DOGC num 5711, 09-09-2010. [Consulta: 21 setembre 2010].
- ↑ «DECRET 120/2010, de 7 de setembre, pel qual s'aprova la constitució de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Campredó, en el terme municipal de Tortosa.» (htm). DOGC num 5711, 09-09-2010. [Consulta: 21 setembre 2010].
Bibliografia
[modifica]- Tort i Donada, Joan. Les entitats municipals descentralitzades a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1993. ISBN 84-393-2330-1.
- FRANQUET I BERNIS, Josep Maria. El futur de les Entitats Municipals Descentralitzades en l'ordenació territoral de Catalunya. Tortosa: EMD de Jesús, 2004. ISBN 84-609-2847-0.