Vés al contingut

Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto

(S'ha redirigit des de: Cardenal-bisbe de Sabina (Vescovio))
Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto
Sabinensis-Mandelensis
Imatge
La catedral de Poggio Mirteto
TipusDiòcesi suburbicària Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 42° 16′ 02″ N, 12° 41′ 19″ E / 42.267222°N,12.688611°E / 42.267222; 12.688611
Itàlia Itàlia
Laci
Parròquies82
Separat debisbat de Forum Novum Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població203.100 (2017) Modifica el valor a Wikidata (221,24 hab./km²)
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície918 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creaciósegle v (Sabina)
25 de novembre de 1841 (Poggio Mirteto)
30 de setembre de 1986 (unitat plena)
CatedralSanta Maria Assunta , San Liberatore (cocatedral)
Organització política
• BisbeErnesto Mandara

Lloc webdiocesisabina.it

Facebook: diocesisabina Modifica el valor a Wikidata
abadia de Farfa.

El bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto (italià: sede suburbicaria di Sabina-Poggio Mirteto; llatí: Sabinensis-Mandelensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci. El 2010 tenia 187.351 batejats d'un total 175.808 habitants. Actualment està regida pel bisbe Ernesto Mandara.

Territori

[modifica]

La diòcesi comprèn 38 municipis del Laci, distribuïts en dues províncies:[1]

La seu episcopal és la ciutat de Poggio Mirteto, on es troba la catedral de Santa Maria Assunta. A Magliano Sabina està la cocatedral de San Liberatore. Finalment, a Torri in Sabina, es troba l'excatedral de Santa Maria di Vescovio.

El territori s'estén sobre 918 km², i està dividit en 82 parròquies, agrupades en quatre vicariats:

  • Monterotondo-Mentana,
  • Palombara Sabina,
  • Martiri Sabini
  • Poggio Mirteto-Magliano.

Història

[modifica]

La regió històrica de Sabina tenia, almenys des del segle v, tres diòcesis antigues: Forum Novum, Cures Sabini i Nomentum. Curi, capital primitiva de Sabina, el bisbe de la qual tenia el títol de episcopus Sabinensis, es va unir a finals del segle vi a Nomento, al seu torn unida a la segona meitat del segle ix amb Vescovio, que va esdevenir l'única diòcesi de Sabina. Després d'això, els bisbes van prendre el títol d'episcopi Sabinensis i van fer de Vescovio, ara un llogaret de Torri in Sabina, la seu de la diòcesi.

El bisbe Giovanni V (1058-1061) va ser el primer al qual s'afegeix, en els documents, la denominació de cardenal.

El 18 de setembre de 1495 amb la butlla Sacrosancta Romana ecclesia del Papa Alexandre VI va traslladar la seu episcopal de Vescovio a Magliano Sabina.

El 23 de novembre de 1841 sota la butlla Studium quo impense afficimur del papa Gregori XVI el títol de l'Abadia de Farfa es va unir a la seu de Sabina: encara avui la seu de Sabina-Poggio Mirteto està unida a aquest antig títol abacial. El mateix dia en què va ser erigida la diòcesi de Poggio Mirteto, amb territori desmembrat del bisbat suburbicari de Sabina i les abadies territorials suprimides de Farfa i Sant Salvatore Maggiore.

Les dues diòcesis es van unir el 3 de juny de 1925 sota el nom de Sabina i Poggio Mirteto en virtut de la butlla Suburbicariae Sabinae del Papa Pius XI. Simultàniament Poggio Mirteto va perdre l'enclavament en l'àrea de Rieti, corresponent a les set parròquies que havien format part de l'antiga abadia territorial de San Salvatore Maggiore, per a benefici de la diòcesi de Rieti.

Amb la reforma de les seus suburbicàries desitjats pel papa Joan XXIII el 1962, els cardenals tenen només el títol de la seu suburbicària, mentre que el govern pastoral de la diòcesi està confiada a un bisbe residencial.

El 30 de setembre de 1986, les dues seus de Sabina i Poggio Mirteto es van unir amb la fórmula d'unió plena i la nova circumscripció eclesiàstica va prendre el seu nom actual. El mateix es convertí en catedral de la diòcesi de l'església de l'Assumpció de Poggio Mirteto.

Cal no confondre la suburbicaria de Sabina amb el títol cardenalici de Santa Sabina a Roma.

Cronologia episcopal

[modifica]

Bisbes de Forum Novum o Vescovio

[modifica]
  • Paolo † (citat el 465)
  • Asterio † (citat el 487)
  • Proiettizio † (inicis de 499 - finals de 502)
  • San Lorenzo ? † (citat el 550 circa)
  • Giovanni I † (citat el 649)
  • Marziano o Martiniano † (citat el 721)
  • Tonfo † (citat el 743)
  • Pietro † (citat el 778)
  • Issa ? † (citat el 799)
  • Teodoro † (citat el 804)
  • Samuele † (citat el 826)
  • Sergio † (inicis de 853 - finals de 868)
  • Leone † (citat el 879)
  • Gregorio † (citat el 928)
  • Anastasio † (citat el 948)
  • Giovanni II † (citat el 963)

Cardenals bisbes de Sabina amb seu a Vescovio

[modifica]

Cardenals bisbes de Sabina amb seu a Magliano Sabina

[modifica]

Bisbes de Poggio Mirteto

[modifica]

Cardenals bisbes de Sabina i Poggio Mirteto

[modifica]

Cardenals bisbes del títol de Sabina i Poggio Mirteto, després de Sabina-Poggio Mirteto

[modifica]

Bisbes de Sabina i Poggio Mirteto, després de Sabina-Poggio Mirteto

[modifica]

Estadístiques

[modifica]

A finals del 2010, la diòcesi tenia 175.808 batejats sobre una població de 187.351 persones, equivalent al 93,8% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 85.502 86.647 98,7 110 79 31 777 61 229 71
1970 106.649 106.985 99,7 162 133 29 658 34 321 77
1980 116.724 117.586 99,3 122 97 25 956 1 37 240 78
1990 132.884 134.486 98,8 126 90 36 1.054 40 190 82
1999 144.192 146.281 98,6 136 103 33 1.060 2 38 202 82
2000 144.192 146.281 98,6 93 60 33 1.550 1 37 202 82
2001 161.052 164.052 98,2 115 82 33 1.400 6 46 192 82
2003 161.052 164.052 98,2 101 80 21 1.594 6 27 164 82
2004 162.385 165.385 98,2 114 78 36 1.424 6 51 161 82
2010 175.808 187.351 93,8 109 77 32 1.612 6 45 189 82

Notes

[modifica]
  1. De la pàgina web parrochiemap.it.
  2. Segons alguns autors aquest bisbe és el mateix Giovanni, citat al 963, sota el govern del quan van ser unides les seus de Vescovio i Nomento.
  3. La data de la seva mort és icerta. Segons algunes fonts hauria mort durant el segon Concili de Lió, al 1274, però això és poc probable, car la darrera butlla té la seva signatura i està datada el 23 de març de 1275. L'Anuari Pontifici del 1929 indica que morí a Lió el 28 de març de 1275. A més Konrad Eubel, a la seva Hierarchia Catholica Medii Aevi, diu Bertran de Saint-Martin que havia assistit als conclaves que van triar el papes Innocenci V i Joan XXII i que va morir en 1277. Segons l'albanès Jjoseph Hyacinthe va ser el 29 de març d'aquest any, informació corroborada per la Société départementale d'archéologie et de statistique de la Drôme, el que indica una data veïna, el 28 de març de 1277 (Op. cit. Tome XX — Imprimerie Jules Céas et fils, Valence, 1886 – page 40 qui).

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]