Vés al contingut

Ascites

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.
Plantilla:Infotaula malaltiaAscites
L'abdomen d'una persona amb cirrosi que mostra ascites massiva i caput medusae modifica
Tipusabdominal symptom (en) Tradueix i embassament Modifica el valor a Wikidata
Especialitatgastroenterologia Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Causa debulging flanks (en) Tradueix, signe du glaçon (fr) Tradueix, fluid wave test (en) Tradueix i shifting dullness (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11ME04 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10R18 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9789.5 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB943 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000286 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine933942 i 170907 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKascites Modifica el valor a Wikidata
MeSHD001201 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0003962 Modifica el valor a Wikidata

En la medicina (gastroenterologia), l'ascites (també conegut -però poc emprat- com hidroperitoneu o més antigament com hidropesia abdominal) és una acumulació de líquid en la cavitat peritoneal.[1][2] Els símptomes poden incloure augment de la mida abdominal, augment de pes, molèsties abdominals i sensació de falta d'aire.[3] Les complicacions poden incloure la peritonitis bacteriana espontània.[3]

La causa més freqüent als països desenvolupats és la cirrosi.[2] Altres causes inclouen càncer, insuficiència cardíaca, tuberculosi, pancreatitis i bloqueig de la vena hepàtica.[2] En la cirrosi, el mecanisme subjacent és la pressió arterial alta al sistema portal i la disfunció dels vasos sanguinis. El diagnòstic de la causa és en general amb les anàlisis de sang, l'ecografia o la tomografia computada abdominals.[3] L'anàlisi del líquid pot ajudar a determinar la causa subjacent.[3]

El tractament inclou dieta baixa en sal, medicaments (diürètics), la paracentesi, o altres tractaments dirigits a la causa. Es pot col·locar una derivació portosistèmica intrahepàtica transjugular (TIPS), però s'associa amb complicacions.[3] Es poden considerar els intents de tractar la causa subjacent, com ara un trasplantament de fetge.[2] De les persones amb cirrosi, més de la meitat desenvolupen ascites en els deu anys posteriors al diagnòstic.[2] De les persones d'aquest grup que desenvolupen ascites, la meitat moriran en tres anys.[2] El terme prové del grec askítes que significa "com una bossa".[4]

Causes

Per transsudat són:[5]

Per exsudat són:

Altres causes poc comunes:

Classificació

L'ascites existeix en tres graus:[8]

  • Grau 1: lleu, només visible en ecografia i TC
  • Grau 2: detectable per la protuberància i matidesa (so mat a la percussió) desplaçable als flancs de l'abdomen
  • Grau 3: visible directament, confirmat amb la prova de l'onada ascítica

Referències

  1. «Ascites». [Consulta: 14 desembre 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Pedersen, JS; Bendtsen, F; Møller, S «Management of cirrhotic ascites.». Therapeutic Advances in Chronic Disease, 6, 3, 5-2015, pàg. 124–37. DOI: 10.1177/2040622315580069. PMC: 4416972. PMID: 25954497.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Ascites - Hepatic and Biliary Disorders» (en anglès canadenc), 01-05-2016. [Consulta: 14 desembre 2017].
  4. Staff writer. «Ascites». Dictionary.com: An Ask.com Service. Oakland, CA: IAC, 2010. [Consulta: 14 desembre 2017].
  5. Warrell DA, Cox TN, Firth JD, Benz ED. Oxford textbook of medicine. Oxford: Oxford University Press, 2003. ISBN 0-19-262922-0
  6. Kumar & Clark's Clinical Medicine e.8 Chapter 7: Liver, biliary tract and pancreatic disease Pg. 335
  7. «Ascites in hereditary angioedema». Allergy, 53, 5, 1998, pàg. 543–5. DOI: 10.1111/j.1398-9995.1998.tb04098.x. PMID: 9636820.
  8. Moore, K. P.; Wong, F.; Gines, P.; Bernardi, M.; Ochs, A. «The Management of Ascites in Cirrhosis: Report on the Consensus Conference of the International Ascites Club». Hepatology, 38, 1, 2003, pàg. 258–66. DOI: 10.1053/jhep.2003.50315. PMID: 12830009.