Eugeni IV
| |||
| Nom original | (la) Eugenius PP. IV  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 1383 Venècia (Itàlia) | ||
| Mort | 23 febrer 1447 (63/64 anys) Roma | ||
| Sepultura | Església de San Salvatore in Lauro | ||
 207è Papa | |||
| 12 març 1431 – 23 febrer 1447 (Gregorià) ← Martí V – Nicolau V → | |||
| Cardenal | |||
| 9 maig 1408 – | |||
| Bisbe de Siena | |||
| 30 desembre 1407 – 9 maig 1408 ← Francesco Mormile – Antonio Casini → Diòcesi: bisbat de Siena | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Roma Estats Pontificis | ||
| Ocupació | bisbe catòlic (1408–), sacerdot catòlic, filòsof | ||
| Membre de | |||
| Orde religiós | Orde de sant Benet | ||
| Consagració | Gregori XII | ||
| Participà en | |||
| 2 març 1431 | conclave de 1431 |
||
| Família | |||
| Família | Condulmer | ||
| Pares | Angelo Condulmer i Bariola di Niccolò Correr | ||
| Parents | Gregori XII, oncle Antonio Correr, cosí germà Gregorio Correr, nebot Angelo Barbarigo, cosí germà Pau II, nebot | ||
 | |||
 | |||
Eugeni IV ( Venècia, 1383 - † Roma, 23 de febrer de 1447) va ser papa de l'Església Catòlica del 1431 al 1447.
De nom Gabriele Condulmer, va néixer a Venècia, al si d'una família de mercaders adinerats. Va entrar a l'orde dels Celestins i va sorgir com una figura prominent durant el pontificat del seu oncle, el papa Gregori XII, qui el va nomenar bisbe de Siena, la qual cosa provoca la repulsa de la classe política de la ciutat, contrària al nomenament d'un bisbe estranger de 24 anys. Condulmer va renunciar al posat, convertint-se llavors en el tresorer papal del seu oncle, Cardenal de San Marc i San Clement (Basíliques ambdues), i després cardenal de la Basílica de Santa Maria a Trastever.
Li va ser de molta utilitat al Papa Martí V, la qual cosa el va portar a ser ràpidament escollit com el seu successor. Va ser coronat a Roma l'11 de març del 1431. Abans de la seva elecció va firmar un acord per escrit amb els cardenals, en el qual es comprometia a distribuir-los la meitat dels guanys de l'Església i, en addició, va prometre consultar-los tot tipus d'interrogants d'importància, tant espirituals com temporals. En prendre la Cadira Papal, les seves mesures violentes en contra de les nombroses relacions establertes amb els Colonna pel seu predecessor, el Papa Martí V (Otó de Colonna), el van portar a tenir una seriosa confrontació amb aquesta poderosa família que recolzava els drets de Roma sobre els interessos del papat. La confrontació no va durar gaire, i ambdues parts van arribar a una treva poc després.
Però el fet de major importància en el pontificat d'Eugeni va ser la gran lluita entre el papa i el Concili de Basilea, part de l'històric moviment conciliar. El 23 de juliol de 1431, el seu legat va donar obertura al concili, el qual havia estat convocat per Martí V, però, en no confiar en els seus propòsits i en observar la poca assistència, el papa va redactar una butlla el 18 de desembre del 1431, dissolent així el concili i convocant-ne un altre perquè es reunís a Bolonya 18 mesos després. El concili va fer front a aquestes expressions prematures de prerrogativa papal.
Les profecies de San Malaquies es refereixen a aquest papa com Lupa Cælestina (Lloba alcavota), citació, que fa referència erròniament a la seva pertinença a l'Ordre Alcavota, quan en realitat era agustinia. Així mateix la citació recull que abans del seu pontificat va ser bisbe de Siena, les armes del qual representen una lloba.
| Precedit per: Martí V |
Papa 1431 - 1447 |
Succeït per: Nicolau V |
