Malacostracis
Malacostraca  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Subregne | Bilateria |
| Fílum | Arthropoda |
| Subfílum | Crustacea |
| Superclasse | Multicrustacea |
| Classe | Malacostraca Latreille, 1802 |
| Subclasses | |
.svg){kind=icon}
Els malacostracis (Malacostraca) són la major classe de crustacis, amb quasi dos terços de totes les espècies actuals.[1] A més, inclou gairebé tots els crustacis més coneguts, com ara el cranc, la llagosta, el llamàntol i l'escamarlà (decàpodes), la galera (estomatòpodes), el porquet de Sant Antoni (isòpodes), el krill (eufausiacis), etc.
Etimologia
El terme «Malacostraca» va ser encunyat per un zoòleg francès anomenat Pierre André Latreille el 1802. Ell era el conservador de la col·lecció d'artròpodes del Museu Nacional d'Història Natural de París.[2] El nom prové dels termes grecs μαλακός (malakós, que significa «suau») i ὄστρακον (óstrakon, que significa «closca»). El nom és relativament enganyós, ja que la closca només és suau immediatament després de la muda i normalment és dura.[3] La paraula va ser utilitzada per Aristòtil, qui els va contrastar amb les ostres, tot comparant les diferències de flexibilitat entre les closques. En ocasions, els malacostracis es contrasten amb els crustàcis de la subclasse històrica Entomostraca.[4]
Morfologia
La classe Malacostraca contè unes 40.000 espècies,[5] motiu pel qual alguns autors han afirmat que contè més diversitat morfològica que qualsevol altra classe del regne animal.[6] Els membres d'aquesta classe es caracteritzen per la presència de tres tagmes que inclouen dinou segments: 5 segments cefàl·lics; 8 de toràcics; 6 segments abdominals (en els leptostracis hi ha 7 segments[7]) i 1 tèlson. Els malacostracis tenen apèndixs abdominals, un fet que els diferencia d'altres taxons majors de crustacis, exceptuant els remipedis.[8] Cada segment del cos té un parell d'apèndixs, tot i que poden perdre's de manera secundària.
Tagmes
Del cap, surten dos parells d'antenes, de les quals la primera sovint és birràmia (ramificada en dues parts) i la segona presenta branques externes que sovint es comprimeixen en escates antenals conegudes com a escafocèrits.[9] Les parts de la boca es componen de parells de mandíbules, maxíl·lules (segona parella de parts de la boca) i maxil·les. Excepte pels anostracis, els malacostracis són els únics artròpodes existents amb ulls compostos col·locats en apèndixs movibles,[10] tot i que en alguns grups els ulls no tenen apèndixs, aquests es troben reduïts o s'han perdut.[11][12]
Fins a tres segments toràcics poden estar fusionats amb el cap tot formant un cefalotòrax; les parts associades es dirigeixen cap endavant i es modifiquen com a apèndixs (parts accessòries de la boca).[9] La closca pot mancar-hi, estar-hi present o haver-se perdut secundàriament, i pot cobrir el cap, part d'aquest o tot el tòrax i part de l'abdomen.[7] La seva forma és variable i pot estar fusionada dorsalment amb alguns dels segments toràcics o, ocasionalment, estar dividida en dues parts, amb una articulació dorsal.[13] Normalment, cadascuna de les parts dels apèndixs toràcics és birràmia. En els decàpodes, la pinça es forma per l'articulació del dàctil contra una prominència del propodeum. En alguns grups, s'han perdut els exòpodes i els apèndixs són uniràmics.[9]
Hi ha una clara demarcació entre el tòrax i l'abdomen format per sis o set segments. En la majoria dels grups, cada segment abdominal, llevat del darrer, porta una parella de pleòpodes birràmics utilitzats per nedar, enterrar-se, intercanviar gasos, crear corrents o incubar ous. Els dos primers pleòpodes abdominals poden estar modificats en els mascles per formar gonòpodes (apèndixs copulatòris accessoris).[9] Els apèndixs del darrer segment solen ser aplanats tot formant uròpodes, que juntament amb el tèlson terminal, formen el ventall de la cua.[14] És la flexió sobtada d'aquest ventall de la cua la que proporciona l'empenta per a la ràpida resposta d'escapada d'aquests crustacis, i el ventall de la cua també s'utilitza per a la direcció.[9]
Anatomia interna
Classificació
.jpg)
.jpg)
Amb més de 43.174 espècies actuals,[1] aquest grup ja representa quasi dos terços de totes les espècies de crustacis conegudes i conté totes les espècies de mida gran. Pel que fa al registre fòssil, els primers malacostracis van aparèixer en el Cambrià.
La seva taxonomia és objecte de controvèrsia i existeixen diverses escoles que disputen les categoritzacions dels subgrups.
D'acord amb la proposta de Martin i Davis[15] tot i que aquesta taxonomia està en desenvolupament i, per tant, segons la referència poden existir diferències en la classificació.
La classe Malacostraca es divideix en tres subclasses:[16]
- Subclasse Phyllocarida Packard, 1879
- Ordre Archaeostraca Claus, 1888 †
- Ordre Canadaspidida Novozhilov, 1960 †
- Ordre Hoplostraca Schram, 1973 †
- Ordre Hymenostraca Rolfe, 1969 †
- Ordre Leptostraca Claus, 1880
- Subclasse Hoplocarida Calman, 1904
- Ordre Stomatopoda Latreille, 1817
- Subclasse Eumalacostraca Grobben, 1892
- Superordre Syncarida Packard, 1885
- Ordre Palaeocaridacea Brooks, 1962 †
- Ordre Bathynellacea Chappuis, 1915
- Ordre Anaspidacea Calman, 1904
- Superordre Peracarida Calman, 1904
- Ordre Amphipoda Latreille, 1816
- Ordre Bochusacea Gutu & Iliffe, 1998
- Ordre Cumacea Krøyer, 1846
- Ordre Ingolfiellida Hansen, 1903
- Ordre Isopoda Latreille, 1817
- Ordre Lophogastrida Sars, 1870
- Ordre Mictacea Bowman et al., 1985
- Ordre Mysida Haworth, 1825
- Ordre Pygocephalomorpha Beurlen, 1930 †
- Ordre Spelaeogriphacea Gordon, 1957
- Ordre Stygiomysida Tchindonova, 1981
- Ordre Tanaidacea Dana, 1849
- Ordre Thermosbaenacea Monod, 1927
- Superordre Eucarida Calman, 1904
- Ordre Decapoda Latreille, 1802
- Ordre Euphausiacea Dana, 1852
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «WoRMS - World Register of Marine Species - Taxonomic tree». [Consulta: 26 agost 2021].
- ↑ Dupuis, Claude «Pierre Andre Latreille (1762-1833): The Foremost Entomologist of His Time» (en anglès). Annual Review of Entomology, 19, 1, 1-1974, pàg. 1–14. DOI: 10.1146/annurev.en.19.010174.000245. ISSN: 0066-4170.
- ↑ Fenton, Carroll; Fenton, Mildred. The Fossil Book: A Record of Prehistoric Life, 1997-01-28. ISBN 978-0-486-29371-4.
- ↑ Clifford, Dr Hugh F. Aquatic Invertebrates of Alberta: An Illustrated Guide, 1991. ISBN 978-0-88864-233-2.
- ↑ Poore, Gary C. B.; Houston, W. W. Keith; Beesley, Pamela L. Crustacea: Malacostraca Syncarida Peracarida : isopoda, Tanaidacea, Mictacea, Thermosbaenacea, Spelaeogriphacea. Collingwood: CSIRO publ, 2002. ISBN 978-0-643-06901-5.
- ↑ The invertebrates: a synthesis. 3. ed., repr. Oxford: Blackwell, 2002. ISBN 978-0-632-04761-1.
- ↑ 7,0 7,1 Brusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005. Invertebrados, 2a edició. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3
- ↑ Ruppert, Edward E.; Barnes, Robert D.; Fox, Richard S. Invertebrate zoology: a functional evolutionary approach. Seventh edition, Seventh Indian Reprint. Delhi, India: Cengage Learning, 2019. ISBN 978-81-315-0104-7.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Ruppert, Edward E.; Barnes, Robert D.; Fox, Richard S. Invertebrate zoology: a functional evolutionary approach. Seventh edition, Seventh Indian Reprint. Delhi, India: Cengage Learning, 2019. ISBN 978-81-315-0104-7.
- ↑ Cronin, Thomas W. «Optical Design and Evolutionary Adaptation in Crustacean Compound Eyes». Journal of Crustacean Biology, 6, 1, 2-1986, pàg. 1. DOI: 10.2307/1547926.
- ↑ Davie, Peter J. F.; Wells, Alice; Houston, W. W. Keith. Crustacea: Malacostraca. Collingwood: CSIRO publ, 2002. ISBN 978-0-643-06791-2.
- ↑ Handbook of the marine fauna of North-West Europe. repr. with corrections. Oxford: Oxford Univ. Press, 2012. ISBN 978-0-19-854055-7.
- ↑ Davie, Peter J. F.; Wells, Alice; Houston, W. W. Keith. Crustacea: Malacostraca. Collingwood: CSIRO publ, 2002. ISBN 978-0-643-06791-2.
- ↑ Handbook of the marine fauna of North-West Europe. repr. with corrections. Oxford: Oxford Univ. Press, 2012. ISBN 978-0-19-854055-7.
- ↑ Joel W. Martin and George E. Davis. An Updated Classification of the Recent Crustacea. Natural History Museum of Los Angeles County, 2001.
- ↑ «WoRMS - World Register of Marine Species - Malacostraca». [Consulta: 26 agost 2021].
Enllaços externs
- Projecte de l'àrea de Zoologia per a l'ESO. Mª Carme Alós
- Introduction to the Malacostraca. University of Berkeley (California)
- Web Animaldiversity (University of Michigan)
Ordres dels malacostracis | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Phyllocarida | |||||||
| Hoplocarida | |||||||
| Eumalacostraca |
| ||||||
| |||||||
