Vés al contingut

Vespasiano I Gonzaga

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 11:54, 8 abr 2022 amb l'última edició de PereBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Plantilla:Infotaula personaVespasiano I Gonzaga
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Vespasiano Gonzaga Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 desembre 1531 Modifica el valor a Wikidata
Fondi (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 febrer 1591 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Sabbioneta (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBeata Vergine Incoronata Church (en) Tradueix
Tomb of Vespasiano I Gonzaga (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Rei d'Itàlia
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócondottiero, militar, arquitecte, diplomàtic, polític Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarCavalleria Modifica el valor a Wikidata
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGrandesa d'Espanya (1585–)
Duc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Gonzaga Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAnna d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
FillsIsabella Gonzaga, Luigi Gonzaga Modifica el valor a Wikidata
ParesLouis Gonzaga Modifica el valor a Wikidata  i Isabella Colonna Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata
Vespasiano Gonzaga, retrat d'Antonis Mor

Vespasiano I Gonzaga (Fondi, 6 de desembre de 1531 - Sabbioneta, 26 de febrer de 1591) fou un noble, militar i mecenes italià.

Biografia

[modifica]

Vespasiano Gonzaga Colonna era fill d'Isabel Colonna i Lodovico Gonzaga (1500 - 1532), que al seu torn era fill de Ludovico, comte de Rodigo de la branca dels Gonzaga de Gazzuolo i de Francesca Fieschi, dels comtes de Lavagna. El seu pare Luigi, militar de gran fama, va participar en el Saco de Roma de 1527, on es va guanyar l'àlies de Rodomonte, en honor d'un dels personatges de l'Orlando Innamorato de Matteo Maria Boiardo.

Vespasiano va ser el fundador, i el primer i últim duc de la ciutat perfecta: Sabbioneta, situada entre Màntua i Parma. Vespasiano la va realitzar completament en un període de gairebé 35 anys, des de 1556 fins a la seva mort esdevinguda en la mateixa Sabbioneta en 1591, seguint els cànons i criteris del millor Renaixement italià.

Va ser militar, hàbil diplomàtic, literat, arquitecte militar i mecenes, de simple cadet va arribar als nivells feudals més alts amb l'establiment de Sabbioneta en ducat autònom en 1577, gràcies a la seva amistat amb l'emperador Rodolf II, a qui havia conegut en la cort espanyola, on el futur emperador havia estat enviat per la seva mare per millorar la seva educació sota la tutela del seu oncle Felip II. En aquell temps, Vespasiano era un dels homes de confiança de Felip II. Aquest el va nomenar Gran d'Espanya i després virrei de Navarra i de València més tard, abans de condecorar-lo, en 1585, amb el caballerat de l'Orde del Toisó d'Or, màxim honor concedit per la corona espanyola.

Estàtua eqüestre de Vespasiano al palau Ducal de Sabbioneta

Orfe des de molt jove i abandonat per la seva mare, Vespasiano es va criar amorosament per la seua tia Giulia Gonzaga que, amb la intenció de protegir-lo del previsible intent de la família Colonna d'eliminar-lo amb finalitats hereditàries, es va traslladar a Nàpols amb el seu nebot, abandonant les seues possessions de Fondi. Seguint la tradició de l'època d'enviar als joves hereus a les grans corts europees amb l'objectiu de millorar la seva educació i com a acte de subordinació a la Corona, Giulia va tindre l'ocasió d'enviar a Vespasiano a la cort de Carles V, allunyant el més possible al seu nebot dels Colonna, els quals tenien també molts interessos a la ciutat napolitana.

Arribat a la capital castellana, en 1548, el jove Gonzaga va ser nomenat patge d'honor del príncep Felip (el futur Felip II).

En 1568, i a causa de la intensitat dels atacs de pirates berberiscos sobre tota la costa mediterrània espanyola, el Rei Felip II encarrega a Vespasiano I Gonzaga la inspecció i projecte de construcció de les fortificacions del port de la ciutat de Cartagena, de la costa del Regne de València i els ports africans d'Orà i Mers-el-Kebir. En aquest viatge, Vespasiano Gonzaga va ser acompanyat del prestigiós enginyer militar Giovanni Battista Antonelli.

Els seus feus comprenien: en l'àmbit imperial, a la Itàlia septentrional, el ducat de Sabbioneta, el marquesat d'Ostiano, el comtat de Rodigo i les senyories de Bozzolo, Rivarolo, Mantovano i Commessaggio; en àmbit espanyol, a la Itàlia meridional: el ducat de Trajetto, el comtat de Fondi, la baronia d'Anglona i les senyories de Turino i Caramanico.

Va morir en Sabbioneta el 1591.

Bibliografia

[modifica]
  • Luca Sarzi Amadè, "Il duca di Sabbioneta", SugarCo 1990.
  • Vespasiano Gonzaga e il ducato di Sabbioneta [actes de la conferència, Sabbioneta-Mantova, 12-13 ottobre 1991], a cura de U. Bazzotti, Mantova 1993.
  • L. Ventura, Il collezionismo di un principe: la raccolta di marmi di Vespasiano Gonzaga Colonna, Modena 1997.
  • Vespasiano Gonzaga Colonna 1531-1591: l'uomo e le opere, actes del congrés d'estudis, Teatro olimpico di Sabbioneta, 5 de juny, 1999; a cura de E. Asinari, [Casalmaggiore] 1999.
  • Vespasiano Gonzaga Colonna duca di Sabbioneta e cavaliere del Toson d'oro, Sabbioneta 2001.

Enllaços externs

[modifica]
  • Breu biografia Arxivat 2012-12-04 a Wayback Machine. (italià)


Precedit per:
Íñigo López de Mendoza
Virrei de València
1575-1578
Succeït per:
Pedro Manrique de Lara y Acuña