Malacostracis
Malacostraca | |
---|---|
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Subregne | Bilateria |
Fílum | Arthropoda |
Subfílum | Crustacea |
Superclasse | Multicrustacea |
Classe | Malacostraca Latreille, 1802 |
Subclasses | |
Els malacostracis (Malacostraca) són la major classe de crustacis, amb quasi dos terços de totes les espècies actuals.[1] A més, inclou gairebé tots els crustacis més coneguts, com ara el cranc, la llagosta, el llamàntol i l'escamarlà (decàpodes), la galera (estomatòpodes), la panerola (isòpodes), el krill (eufausiacis), etc.
Etimologia
La paraula malacostraca prové del grec i significa "closca tova" (malakos, "tou" i ostrakos, "closca o petxina") i, possiblement, va ser usada per primer cop per Aristòtil, a fi de diferenciar aquests animals dels mol·luscs de closca dura, com les cloïsses o les ostres.
Morfologia
Tenen el cos format per 19 segments, cinc de cefàlics, vuit de toràcics i sis d'abdominals (set en els leptostracis[2]), i una closca que recobreix el tòrax. Cal destacar:
- Cèfalon o cap amb cinc segments, dues antènules i dues antenes, així com l'aparell bucal.
- Tòrax format per vuit segments o toracòmers; en la majoria de grups, els primers 1, 2 o 3 segments es fusionen amb el cèfalon i els seus apèndixs esdevenen maxil·lípodes que col·laboren en el tractament de l'aliment; la resta dels segments toràcics (set, sis o cinc) són lliures i formen el perèion, cadascun amb un parell de potes locomotores o pereiopodis, de vegades acabades en pinça. El cefalotòrax pot cobrir-se per una closca fruit de la fusió de 3 segments.
- Plèon o abdomen, amb sis (set) segments.
- Ulls compostos sèssils o pedunculats.
- Estómac de dues cambres.
- Sistema nerviós centralitzat.
Classificació
Amb més de 43.174 espècies actuals,[1] aquest grup ja representa quasi dos terços de totes les espècies de crustacis conegudes i conté totes les espècies de mida gran. Pel que fa al registre fòssil, els primers malacostracis van aparèixer en el Cambrià.
La seva taxonomia és objecte de controvèrsia i existeixen diverses escoles que disputen les categoritzacions dels subgrups.
D'acord amb la proposta de Martin i Davis[3] tot i que aquesta taxonomia està en desenvolupament i, per tant, segons la referència poden existir diferències en la classificació.
La classe Malacostraca es divideix en tres subclasses:[4]
- Subclasse Phyllocarida Packard, 1879
- Ordre Archaeostraca Claus, 1888 †
- Ordre Canadaspidida Novozhilov, 1960 †
- Ordre Hoplostraca Schram, 1973 †
- Ordre Hymenostraca Rolfe, 1969 †
- Ordre Leptostraca Claus, 1880
- Subclasse Hoplocarida Calman, 1904
- Ordre Stomatopoda Latreille, 1817
- Subclasse Eumalacostraca Grobben, 1892
- Superordre Syncarida Packard, 1885
- Ordre Palaeocaridacea Brooks, 1962 †
- Ordre Bathynellacea Chappuis, 1915
- Ordre Anaspidacea Calman, 1904
- Superordre Peracarida Calman, 1904
- Ordre Amphipoda Latreille, 1816
- Ordre Bochusacea Gutu & Iliffe, 1998
- Ordre Cumacea Krøyer, 1846
- Ordre Ingolfiellida Hansen, 1903
- Ordre Isopoda Latreille, 1817
- Ordre Lophogastrida Sars, 1870
- Ordre Mictacea Bowman et al., 1985
- Ordre Mysida Haworth, 1825
- Ordre Pygocephalomorpha Beurlen, 1930 †
- Ordre Spelaeogriphacea Gordon, 1957
- Ordre Stygiomysida Tchindonova, 1981
- Ordre Tanaidacea Dana, 1849
- Ordre Thermosbaenacea Monod, 1927
- Superordre Eucarida Calman, 1904
- Ordre Decapoda Latreille, 1802
- Ordre Euphausiacea Dana, 1852
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «WoRMS - World Register of Marine Species - Taxonomic tree». [Consulta: 26 agost 2021].
- ↑ Brusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005. Invertebrados, 2ª edición. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3
- ↑ Joel W. Martin and George E. Davis. An Updated Classification of the Recent Crustacea. Natural History Museum of Los Angeles County, 2001.
- ↑ «WoRMS - World Register of Marine Species - Malacostraca». [Consulta: 26 agost 2021].