Vés al contingut

Malacostracis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 10:31, 29 ago 2021 amb l'última edició de Xvazquez (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula d'ésser viuMalacostracis
Malacostraca Modifica el valor a Wikidata

Eophreatoicus, un isópode d'aigua dolça d'Austràlia.
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
SubregneBilateria
FílumArthropoda
SubfílumCrustacea
SuperclasseMulticrustacea
ClasseMalacostraca Modifica el valor a Wikidata
Latreille, 1802
Subclasses

Els malacostracis (Malacostraca) són la major classe de crustacis, amb quasi dos terços de totes les espècies actuals.[1] A més, inclou gairebé tots els crustacis més coneguts, com ara el cranc, la llagosta, el llamàntol i l'escamarlà (decàpodes), la galera (estomatòpodes), la panerola (isòpodes), el krill (eufausiacis), etc.

Etimologia

La paraula malacostraca prové del grec i significa "closca tova" (malakos, "tou" i ostrakos, "closca o petxina") i, possiblement, va ser usada per primer cop per Aristòtil, a fi de diferenciar aquests animals dels mol·luscs de closca dura, com les cloïsses o les ostres.

Morfologia

Tenen el cos format per 19 segments, cinc de cefàlics, vuit de toràcics i sis d'abdominals (set en els leptostracis[2]), i una closca que recobreix el tòrax. Cal destacar:

Malacostraci ideal
  • Cèfalon o cap amb cinc segments, dues antènules i dues antenes, així com l'aparell bucal.
  • Tòrax format per vuit segments o toracòmers; en la majoria de grups, els primers 1, 2 o 3 segments es fusionen amb el cèfalon i els seus apèndixs esdevenen maxil·lípodes que col·laboren en el tractament de l'aliment; la resta dels segments toràcics (set, sis o cinc) són lliures i formen el perèion, cadascun amb un parell de potes locomotores o pereiopodis, de vegades acabades en pinça. El cefalotòrax pot cobrir-se per una closca fruit de la fusió de 3 segments.
  • Plèon o abdomen, amb sis (set) segments.
  • Ulls compostos sèssils o pedunculats.
  • Estómac de dues cambres.
  • Sistema nerviós centralitzat.

Classificació

Llagosta (Palinurus elephas)
Galeres en un mercat.
Krill antàrtic (Euphausia superba).

Amb més de 43.174 espècies actuals,[1] aquest grup ja representa quasi dos terços de totes les espècies de crustacis conegudes i conté totes les espècies de mida gran. Pel que fa al registre fòssil, els primers malacostracis van aparèixer en el Cambrià.

La seva taxonomia és objecte de controvèrsia i existeixen diverses escoles que disputen les categoritzacions dels subgrups.

D'acord amb la proposta de Martin i Davis[3] tot i que aquesta taxonomia està en desenvolupament i, per tant, segons la referència poden existir diferències en la classificació.

La classe Malacostraca es divideix en tres subclasses:[4]

Subclasse Phyllocarida Packard, 1879
Subclasse Hoplocarida Calman, 1904
Subclasse Eumalacostraca Grobben, 1892
Armadillidium vulgare, un isòpode terrestre.

Referències

  1. 1,0 1,1 «WoRMS - World Register of Marine Species - Taxonomic tree». [Consulta: 26 agost 2021].
  2. Brusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005. Invertebrados, 2ª edición. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3
  3. Joel W. Martin and George E. Davis. An Updated Classification of the Recent Crustacea. Natural History Museum of Los Angeles County, 2001. 
  4. «WoRMS - World Register of Marine Species - Malacostraca». [Consulta: 26 agost 2021].

Enllaços externs