Malacostracis

Malacostracis

Malacostraca
Eophreatoicus, un isópode d'aigua dolça d'Austràlia.
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Subregne	Bilateria
Fílum	Arthropoda
Subfílum	Crustacea
Superclasse	Multicrustacea
Classe	Malacostraca Latreille, 1802

Els malacostracis (Malacostraca) són la major classe de crustacis existent que inclou gairebé tots els crustacis més coneguts:

• el cranc, la llagosta, el llamàntol i l'escamarlà (decàpodes);
• la galera (estomatòpodes);
• la panerola (isòpodes);
• el krill (eufausiacis).

La paraula malacostraca prové del grec i significa "closca tova" (malakos, "tou" i ostrakos, "closca o petxina") i, possiblement, va ser usada per primer cop per Aristòtil, a fi de diferenciar aquests animals dels mol·luscs de closca dura, com les cloïsses o les ostres.

Morfologia

Tenen el cos format per 19 segments, cinc de cefàlics, vuit de toràcics i sis d'abdominals (set en els leptostracis), i una closca que recobreix el tòrax. Cal destacar:

Malacostraci ideal

• Cèfalon o cap amb cinc segments, dues antènules i dues antenes, així com l'aparell bucal.
• Tòrax format per vuit segments o toracòmers; en la majoria de grups, els primers 1, 2 o 3 segments es fusionen amb el cèfalon i els seus apèndixs esdevenen maxil·lípodes que col·laboren en el tractament de l'aliment; la resta dels segments toràcics (set, sis o cinc) són lliures i formen el perèion, cadascun amb un parell de potes locomotores o pereiopodis, de vegades acabades en pinça. El cefalotòrax pot cobrir-se per una closca fruit de la fusió de 3 segments.
• Plèon o abdomen, amb sis (set) segments.
• Ulls compostos sèssils o pedunculats.
• Estómac de dues cambres.
• Sistema nerviós centralitzat.

Classificació

Amb més de 42.000 espècies descrites, aquest grup ja representa uns dos terços de totes les espècies de crustacis conegudes i conté tots els exemplars que són de mida gran. Pel que fa al registre fòssil, els primers malacostracis van aparèixer en el Cambrià.

La seva taxonomia és objecte de controvèrsia i existeixen diverses escoles que disputen les categoritzacions dels subgrups.

D'acord amb la proposta de Martin i Davis tot i que aquesta taxonomia està en desenvolupament i, per tant, segons la referència poden existir diferències en la classificació.

Lysiosquilla maculata

Fonamentalment la Classe Malacostraca (Latreille, 1802) es divideix en tres subclasses:

1. Phyllocarida (Packard, 1879)
2. Hoplocarida (Calman, 1904)
3. Eumalacostraca (Grobben, 1892)

___________________________________

1. Phyllocarida

Inclou quatre ordres, tres d'ells extints (†):

• Archaeostraca †
• Hoplostraca †
• Canadaspidida †
• Leptostraca (Claus, 1880)

___________________________________

2. Hoplocarida

Amb un sol ordre:

• Stomatopoda (Latreille, 1817)

___________________________________

3. Eumalacostraca

Armadillidium vulgare, un isopode.

Es subdivideix en tres superordres:

• 3.1 Syncarida (Packard, 1885)
• 3.2 Peracarida (Calman, 1904)
• 3.3 Eucarida Calman, 1904

3.1 Syncarida

Inclou tres ordres, un d'ells extint:

• Palaeocaridacea †
• Bathynellacea (Chappuis, 1915)
• Anaspidacea (Calman, 1904)

3.2 Peracarida

Inclou nou ordres:

• Spelaeogriphacea (Gordon, 1957)
• Thermosbaenacea (Monod, 1927)
• Lophogastrida (Sars, 1870)
• Mysida (Haworth, 1825)
• Mictacea (Bowman, Garner, Hessler, Iliffe & Sanders, 1985)
• Amphipoda Latreille, 1816
• Isopoda Latreille, 1817
• Tanaidacea Dana, 1849
• Cumacea Krøyer, 1846

3.3 Eucarida

Inclou tres ordres:

• Euphausiacea Dana, 1852
• Amphionidacea (Williamson, 1973)
• Decapoda Latreille, 1802

Enllaços externs

• Projecte de l'àrea de Zoologia per a l'ESO. Mª Carme Alós
• Introduction to the Malacostraca. University of Berkeley (California)
• Web Animaldiversity (University of Michigan)