Rhythm and blues: diferència entre les revisions
m Elimino camp perque l'agafi de Wikidata al ser igual. |
Cap resum de modificació |
||
Línia 22: | Línia 22: | ||
|- |
|- |
||
|} |
|} |
||
El '''Rhythm and blues''' ('''R&B''' o RnB) és un terme musical producte del màrqueting, introduït als [[Estats Units]] el [[1949]] per Jerry Wexler des de la revista ''[[Billboard]]''. Va ser definit com una |
El '''Rhythm and blues''' ('''R&B''' o RnB) és un terme musical producte del màrqueting, introduït als [[Estats Units]] el [[1949]] per Jerry Wexler des de la revista ''[[Billboard]]''. Va ser definit com una barreja de [[jazz]], [[gospel]] i [[blues]]. |
||
El juny de [[1949]], Wexler va substituir la denominació ''"race records"'' (enregistraments de raça), amb connotacions racistes, per la de ''rhythm and blues'', dins la categoria Billboard "Harlem Hit Parade". El terme s'utilitzava inicialment per identificar l'estil de música que combinava el format de [[blues]] de 12 compassos i un tipus de [[boogie-woogie]], que més tard es convertiria en un element fonamental del [[rock and roll]]. El [[1948]], RCA Victor estava comercialitzant música negra amb la denominació ''Blues and Rhythm''. Però aquesta definició actualment no té res a veure amb el R&B d'avui en dia. |
El juny de [[1949]], Wexler va substituir la denominació ''"race records"'' (enregistraments de raça), amb connotacions racistes, per la de ''rhythm and blues'', dins la categoria Billboard "Harlem Hit Parade". El terme s'utilitzava inicialment per identificar l'estil de música que combinava el format de [[blues]] de 12 compassos i un tipus de [[boogie-woogie]], que més tard es convertiria en un element fonamental del [[rock and roll]]. El [[1948]], RCA Victor estava comercialitzant música negra amb la denominació ''Blues and Rhythm''. Però aquesta definició actualment no té res a veure amb el R&B d'avui en dia. |
||
== Rhythm and Blues original == |
== Rhythm and Blues original == |
||
En la seva primera manifestació, el rhythm and blues va ser l'antecessor del [[rockabilly]] i del [[rock and roll]]. Va estar molt influenciat pel jazz |
En la seva primera manifestació, el rhythm and blues va ser l'antecessor del [[rockabilly]] i del [[rock and roll]]. Va estar molt influenciat pel jazz, pel [[jump]], i pel [[gospel]]. En la seva evolució va rebre noves influències del món del jazz, ja que el [[hard bop]] va ser un producte de la influència del rhythm and blues, el blues i el gospel en [[bebop]], juntament amb compassos africans. |
||
Els primers enregistraments de "rock and roll" eren cançons rhythm and blues com ''Rocket 88'' i ''Shake, Rattle and Roll'', fent aparició en les llistes de música popular i en les de R&B. ''Whole Lotta Shakin Goin' On'', el primer èxit de [[Jerry Lee Lewis]], va ser una versió d'un tema de rhythm and blues que va assolir el lloc més alt en les llistes de [[música pop]], rhythm and blues i [[country]]. |
Els primers enregistraments de "rock and roll" eren cançons rhythm and blues com ''Rocket 88'' i ''Shake, Rattle and Roll'', fent aparició en les llistes de música popular i en les de R&B. ''Whole Lotta Shakin Goin' On'', el primer èxit de [[Jerry Lee Lewis]], va ser una versió d'un tema de rhythm and blues que va assolir el lloc més alt en les llistes de [[música pop]], rhythm and blues i [[country]]. |
||
Els músics no feien massa diferències entre el jazz i el rhythm and blues, i sovint gravaven per ambdós gèneres. Nombrosos artistes de [[swing]], per exemple [[Jay McShann]], [[Tiny Bradshaw]] i [[Johnny Otis]], també van gravar rhythm and blues. [[Count Basie]] tenia una emissió setmanal en directe des de [[Harlem]]. Fins i tot una icona del bebop com era [[Tadd Dameron]] va estar dos anys com a pianista de [[Bull Moose Jackson]] després de fer bebop. La major part dels músics de R&B ho eren també de [[jazz]]. A més, molts dels músics per a qui [[Charles Mingus|Charlie Mingus]] tocava jazz eren veterans del rhythm and blues. Altres llegendes van ser [[Lionel Hampton]] i [[Eddie Vinson]]. |
Els músics no feien massa diferències entre el jazz i el rhythm and blues, i sovint gravaven per ambdós gèneres. Nombrosos artistes de [[swing]], per exemple [[Jay McShann]], [[Tiny Bradshaw]] i [[Johnny Otis]], també van gravar rhythm and blues. [[Count Basie]] tenia una emissió setmanal en directe des de [[Harlem]]. Fins i tot, una icona del bebop com era [[Tadd Dameron]] va estar dos anys com a pianista de [[Bull Moose Jackson]] després de fer bebop. La major part dels músics de R&B ho eren també de [[jazz]]. A més, molts dels músics per a qui [[Charles Mingus|Charlie Mingus]] tocava jazz eren veterans del rhythm and blues. Altres llegendes van ser [[Lionel Hampton]] i [[Eddie Vinson]]. |
||
La dècada dels 50 va ser la primera del rhythm and blues. De la mateixa manera com va passar en altres gèneres com el jazz i [[rock and roll]], el rhythm and blues també va desenvolupar altres variacions regionals. Alguns artistes destacats van ser [[Katie Webster]] i [[Fats Domino]], amb èxits com ''Blueberry Hill'' i ''Ain't That a Shame'', [[Professor Longhair]], [[Clarence "Frogman" Henry]], [[Frankie Ford]], [[Dr. John]], [[Irma Thomas]] i [[The Neville Brothers]]. |
La dècada dels 50 va ser la primera del rhythm and blues. De la mateixa manera com va passar en altres gèneres com el jazz i [[rock and roll]], el rhythm and blues també va desenvolupar altres variacions regionals. Alguns artistes destacats van ser [[Katie Webster]] i [[Fats Domino]], amb èxits com ''Blueberry Hill'' i ''Ain't That a Shame'', [[Professor Longhair]], [[Clarence "Frogman" Henry]], [[Frankie Ford]], [[Dr. John]], [[Irma Thomas]] i [[The Neville Brothers]]. |
||
Línia 63: | Línia 63: | ||
No va ser fins a la dècada dels 80 quan el terme "R&B" va recuperar el seu estil original. Durant uns anys, la música [[soul]] de [[James Brown]] i [[Sly & the Family Stone]] havia adaptat elements de la [[música psicodèlica]] i altres estils a través de treballs d'artistes com [[George Clinton]]. El [[funk]] es va convertir també en un element important en la [[música disco]]. A començaments dels 80, tanmateix, el funk i el soul s'havien convertit en estils sensuals i carregats de sexualitat, a causa, en gran part, de [[Prince]]. En aquells moments l'estil modern del R&B va arribar a ser un dels gèneres musicals més populars de la música americana. |
No va ser fins a la dècada dels 80 quan el terme "R&B" va recuperar el seu estil original. Durant uns anys, la música [[soul]] de [[James Brown]] i [[Sly & the Family Stone]] havia adaptat elements de la [[música psicodèlica]] i altres estils a través de treballs d'artistes com [[George Clinton]]. El [[funk]] es va convertir també en un element important en la [[música disco]]. A començaments dels 80, tanmateix, el funk i el soul s'havien convertit en estils sensuals i carregats de sexualitat, a causa, en gran part, de [[Prince]]. En aquells moments l'estil modern del R&B va arribar a ser un dels gèneres musicals més populars de la música americana. |
||
El R&B avui en dia és un estil de [[música afroamericana]], originat després de la mort de la música disc en els 80, que combina elements de soul, funk, pop i, a partir de [[1986]], de [[hip hop]]. En aquest context és quan es consolida la denominació amb l'abreviatura "R&B", no l'expressió sencera. De vegades se'l coneix com a "urban contemporary", que és el nom del format de ràdio que posava música hip hop i R&B, o [[urban pop]]. |
El R&B avui en dia és un estil de [[música afroamericana]], originat després de la mort de la música disc en els 80, que combina elements de soul, funk, pop i, a partir de [[1986]], de [[hip hop]]. En aquest context és quan es consolida la denominació amb l'abreviatura "R&B", no l'expressió sencera. De vegades se'l coneix com a "urban contemporary", que és el nom del format de ràdio que posava música hip hop i R&B, o [[urban pop]]. Contempla un estil de producció electrònica, amb una caixa de ritmes de fons i uns arranjaments vocals suaus. |
||
== Artistes dels 80 == |
== Artistes dels 80 == |
||
Amb la transició del soul al R&B de principis a mitjans dels 80, el solista [[Luther Vandross]] i noves estrelles com [[Prince]] (''[[Purple Rain]]'') |
Amb la transició del soul al R&B de principis a mitjans dels 80, el solista [[Luther Vandross]] i noves estrelles com [[Prince]] (''[[Purple Rain]]'') i [[Michael Jackson]] (''Off the Wall'', ''Thriller'') van dominar la dècada. L'àlbum ''[[Thriller]]'' de Michael Jackson va popularitzar de nou la música negra i es va convertir en el disc més venut de la història. |
||
Cantants femenines de R&B com [[Whitney Houston]] i [[Janet Jackson]] van adquirir molta popularitat durant l'última meitat de la dècada; i [[Tina Turner]], que llavors s'acostava als 50 anys, va tornar a l'escena musical amb una sèrie d'èxits. També va ser popular [[New Edition]], un grup d'adolescents |
Cantants femenines de R&B com [[Whitney Houston]] i [[Janet Jackson]] van adquirir molta popularitat durant l'última meitat de la dècada; i [[Tina Turner]], que llavors s'acostava als 50 anys, va tornar a l'escena musical amb una sèrie d'èxits. També va ser popular [[New Edition]], un grup d'adolescents que van servir de prototip per a posteriors ''boy bands'' com [[New Kids on the Block]], [[Backstreet Boys]] i [[NSYNC]], entre d'altres. |
||
El [[1986]], [[Teddy Riley]] va començar a produir enregistraments de R&B que incloïen influències del |
El [[1986]], [[Teddy Riley]] va començar a produir enregistraments de R&B que incloïen influències del -cada vegada més popular- gènere del [[hip hop]]. Aquesta combinació de l'estil R&B i els ritmes del hip hop va ser conegut com a [[new jack swing]], amb artistes com [[Keith Sweat]], [[Guy]], [[Jodeci]] i [[BellBivDeVoe]]. Un altre popular, però efímer grup amb arrels de R&B més pronunciades, va ser [[LeVert]], liderat per Gerald Levert -fill d'Eddie Levert, líder vocalista d'[[O'Jays]]. |
||
== Artistes dels 90 == |
== Artistes dels 90 == |
||
Línia 79: | Línia 79: | ||
En aquells moments el [[rock alternatiu]], la música adulta contemporània i el [[gangsta rap]] dominaven en les llistes, i els artistes de R&B van començar a afegir més d'un so de hip hop en els seus treballs. Va sorgir un nou gènere anomenat [[hip hop soul]] produït per [[Mary J. Blige]]. Ella i altres artistes com [[R. Kelly]], [[Montell Jordan]], [[Conyac i Aaliyah]], més alguns predecessors del [[new jack swing]], van portar l'argot, l'estil i les actituds del hip hop al R&B. Aquest subgènere també inclou una forta influència del [[gospel]] amb inflexions vocals i uns sons molt característics. L'estil es va fer menys popular cap a finals dels anys 90, però més tard va ressorgir. El so del hip hop soul va continuar sonant amb músics com [[Jaheim]], [[Ashanti]], [[Amerie]] i [[Keyshia Cole]]. |
En aquells moments el [[rock alternatiu]], la música adulta contemporània i el [[gangsta rap]] dominaven en les llistes, i els artistes de R&B van començar a afegir més d'un so de hip hop en els seus treballs. Va sorgir un nou gènere anomenat [[hip hop soul]] produït per [[Mary J. Blige]]. Ella i altres artistes com [[R. Kelly]], [[Montell Jordan]], [[Conyac i Aaliyah]], més alguns predecessors del [[new jack swing]], van portar l'argot, l'estil i les actituds del hip hop al R&B. Aquest subgènere també inclou una forta influència del [[gospel]] amb inflexions vocals i uns sons molt característics. L'estil es va fer menys popular cap a finals dels anys 90, però més tard va ressorgir. El so del hip hop soul va continuar sonant amb músics com [[Jaheim]], [[Ashanti]], [[Amerie]] i [[Keyshia Cole]]. |
||
A mitjans dels 90, cantants com [[Mariah Carey]], el grup femení [[TLC]] i els ja esmentats Boyz II Men, van aconseguir que el R&B contemporani traspassés la barrera del [[mainstream]]. Boyz II Men i Mariah Carey van gravar diversos #1 de [[Billboard Hot 100]], incloent ''[[One Sweet Day]]'', una col·laboració entre ambdós que va fer història a l'ésser el single que més setmanes va estar en el més alt dels [[Billboard Hot 100]]. A més, tant Boyz II Men (''II'') com TLC (''CrazySexyCool'') van llançar àlbums el [[1994]], amb unes ventes d'uns deu milions de còpies, aconseguint el [[disc de diamant]] de la [[RIAA]]. Altres artistes supervendes de l'època van ser la cantant [[Toni Braxton]], el cantant, productor i compositor [[R. Kelly]] i el grup femení [[En Vogue]]. |
A mitjans dels 90, cantants com [[Mariah Carey]], el grup femení [[TLC]] i els ja esmentats Boyz II Men, van aconseguir que el R&B contemporani traspassés la barrera del [[mainstream]]. Boyz II Men i Mariah Carey van gravar diversos #1 de [[Billboard Hot 100]], incloent-hi ''[[One Sweet Day]]'', una col·laboració entre ambdós que va fer història a l'ésser el single que més setmanes va estar en el més alt dels [[Billboard Hot 100]]. A més, tant Boyz II Men (''II'') com TLC (''CrazySexyCool'') van llançar àlbums el [[1994]], amb unes ventes d'uns deu milions de còpies, aconseguint el [[disc de diamant]] de la [[RIAA]]. Altres artistes supervendes de l'època van ser la cantant [[Toni Braxton]], el cantant, productor i compositor [[R. Kelly]] i el grup femení [[En Vogue]]. |
||
== El canvi de segle == |
== El canvi de segle == |
||
A finals dels 90 i principis dels 00's, les influències del pop en el R&B van poder ser escoltades en els treballs de diversos artistes de [[Música Pop|pop]]; els més notables han sigut [[Jennifer Lopez]], [[*NSYNC]] i [[98 Degrees]]. El líder de [[*NSYNC]], [[Justin Timberlake]], va continuar fent enregistraments en solitari en les que es mostrava una clara influència en la seva música tant de R&B com de [[hip hop]]. Altres estrelles de pop que fan una música molt influïda pel R&B, de vegades anomenada "[[dirty pop]]", "[[urban pop]]" o "hip pop" |
A finals dels 90 i principis dels 00's, les influències del pop en el R&B van poder ser escoltades en els treballs de diversos artistes de [[Música Pop|pop]]; els més notables han sigut [[Jennifer Lopez]], [[*NSYNC]] i [[98 Degrees]]. El líder de [[*NSYNC]], [[Justin Timberlake]], va continuar fent enregistraments en solitari en les que es mostrava una clara influència en la seva música tant de R&B com de [[hip hop]]. Altres estrelles de pop que fan una música molt influïda pel R&B, de vegades anomenada "[[dirty pop]]", "[[urban pop]]" o "hip pop" són [[Christina Aguilera]], [[Britney Spears]], [[Gwen Stefani]] i [[Pink]]. |
||
Al [[Regne Unit]], el R&B va trobar el seu camí en el [[2step]], subgènere de l'[[UK garage]], tipificat per l'estil de cant del R&B i acompanyat per ritmes de [[breakbeat]] i [[jungle]]. L'artista més notable de 2step és [[Craig David]], |
Al [[Regne Unit]], el R&B va trobar el seu camí en el [[2step]], subgènere de l'[[UK garage]], tipificat per l'estil de cant del R&B i acompanyat per ritmes de [[breakbeat]] i [[jungle]]. L'artista més notable de 2step és [[Craig David]], qui va arribar al públic americà de R&B a començaments del 2000. |
||
== Panorama actual == |
== Panorama actual == |
||
A mitjans dels 90's [[Mariah Carey]] |
A mitjans dels 90's, [[Mariah Carey]] va donar un gir a la música, fent història i marcant una fita en la unió del Pop/R&B amb el [[Hip-Hop]]; això va succeir el [[1995]] amb el tema ''Fantasy,'' que va ser la primera cançó femenina en debutar directament en el #1 del [[Bilboard Hot 100]]. Amb això Mariah Carey es va consolidar com la més gran exponent del Hip-Pop i el R&B modern, sent considerada la "Reina del R&B". |
||
A començaments de [[segle XXI]], la unió entre el R&B i el hip hop va arribar a un punt en què, en molts casos, l'única diferència entre un enregistrament de R&B i de hip hop és la de si el text és rapejat o cantat. Amb els anys el R&B va començar a centrar-se més en artistes en solitari que en grups. Al dia d'avui, els artistes més populars del R&B són [[Usher]], [[Beyoncé]] (membre de [[Destiny's Child]]), [[Mariah Carey]], [[Ashanti]], [[Nelly Furtado]] i [[Kanye West]]. |
A començaments de [[segle XXI]], la unió entre el R&B i el hip hop va arribar a un punt en què, en molts casos, l'única diferència entre un enregistrament de R&B i de hip hop és la de si el text és rapejat o cantat. Amb els anys el R&B va començar a centrar-se més en artistes en solitari que en grups. Al dia d'avui, els artistes més populars del R&B són [[Usher]], [[Beyoncé]] (membre de [[Destiny's Child]]), [[Mariah Carey]], [[Ashanti]], [[Nelly Furtado]] i [[Kanye West]]. |
||
Línia 100: | Línia 100: | ||
Aquests són els subgèneres principals del R&B actual, aproximadament en l'ordre cronològic de popularitat |
Aquests són els subgèneres principals del R&B actual, aproximadament en l'ordre cronològic de popularitat: |
||
* [[Quiet storm]] |
* [[Quiet storm]] |
||
* [[New jack swing]] |
* [[New jack swing]] |
||
Línia 107: | Línia 107: | ||
== Links == |
== Links == |
||
* {{es}} [https://musicasoul.blogspot.com/ Musicasoul]Soul, R&B |
* {{es}} [https://musicasoul.blogspot.com/ Musicasoul]Soul, R&B. |
||
{{commonscat}} |
{{commonscat}} |
Revisió del 12:54, 15 feb 2015
Rhythm and Blues original | |
---|---|
Orígens de l'estil: | Jazz, blues, hard bop i gospel |
Orígens culturals: | Finals dels 40 en els Estats Units |
Instruments comuns: | Guitarra elèctrica - Baix elèctric - Saxòfon - Bateria - Piano |
Popularitat: | En els 40 i en els 60. |
Formes derivades: | Rock and Roll - Soul - Funk |
Subgèneres | |
Doo-wop |
El Rhythm and blues (R&B o RnB) és un terme musical producte del màrqueting, introduït als Estats Units el 1949 per Jerry Wexler des de la revista Billboard. Va ser definit com una barreja de jazz, gospel i blues.
El juny de 1949, Wexler va substituir la denominació "race records" (enregistraments de raça), amb connotacions racistes, per la de rhythm and blues, dins la categoria Billboard "Harlem Hit Parade". El terme s'utilitzava inicialment per identificar l'estil de música que combinava el format de blues de 12 compassos i un tipus de boogie-woogie, que més tard es convertiria en un element fonamental del rock and roll. El 1948, RCA Victor estava comercialitzant música negra amb la denominació Blues and Rhythm. Però aquesta definició actualment no té res a veure amb el R&B d'avui en dia.
Rhythm and Blues original
En la seva primera manifestació, el rhythm and blues va ser l'antecessor del rockabilly i del rock and roll. Va estar molt influenciat pel jazz, pel jump, i pel gospel. En la seva evolució va rebre noves influències del món del jazz, ja que el hard bop va ser un producte de la influència del rhythm and blues, el blues i el gospel en bebop, juntament amb compassos africans.
Els primers enregistraments de "rock and roll" eren cançons rhythm and blues com Rocket 88 i Shake, Rattle and Roll, fent aparició en les llistes de música popular i en les de R&B. Whole Lotta Shakin Goin' On, el primer èxit de Jerry Lee Lewis, va ser una versió d'un tema de rhythm and blues que va assolir el lloc més alt en les llistes de música pop, rhythm and blues i country.
Els músics no feien massa diferències entre el jazz i el rhythm and blues, i sovint gravaven per ambdós gèneres. Nombrosos artistes de swing, per exemple Jay McShann, Tiny Bradshaw i Johnny Otis, també van gravar rhythm and blues. Count Basie tenia una emissió setmanal en directe des de Harlem. Fins i tot, una icona del bebop com era Tadd Dameron va estar dos anys com a pianista de Bull Moose Jackson després de fer bebop. La major part dels músics de R&B ho eren també de jazz. A més, molts dels músics per a qui Charlie Mingus tocava jazz eren veterans del rhythm and blues. Altres llegendes van ser Lionel Hampton i Eddie Vinson.
La dècada dels 50 va ser la primera del rhythm and blues. De la mateixa manera com va passar en altres gèneres com el jazz i rock and roll, el rhythm and blues també va desenvolupar altres variacions regionals. Alguns artistes destacats van ser Katie Webster i Fats Domino, amb èxits com Blueberry Hill i Ain't That a Shame, Professor Longhair, Clarence "Frogman" Henry, Frankie Ford, Dr. John, Irma Thomas i The Neville Brothers.
R&B
R&B contemporani | |
---|---|
Orígens de l'estil: | Funk, soul i pop |
Orígens culturals: | Principis dels 40, Anys 1990/"00 |
Instruments comuns: | Guitarra elèctrica - Sintetitzadors - Piano - Caixa de ritmes |
Popularitat: | En els 80s a tot el món i recentment en els en els Estats Units |
Subgèneres | |
Quiet Storm | |
Fusions | |
New Jack Swing - Hip-hop soul - Neo soul - 2Step |
No va ser fins a la dècada dels 80 quan el terme "R&B" va recuperar el seu estil original. Durant uns anys, la música soul de James Brown i Sly & the Family Stone havia adaptat elements de la música psicodèlica i altres estils a través de treballs d'artistes com George Clinton. El funk es va convertir també en un element important en la música disco. A començaments dels 80, tanmateix, el funk i el soul s'havien convertit en estils sensuals i carregats de sexualitat, a causa, en gran part, de Prince. En aquells moments l'estil modern del R&B va arribar a ser un dels gèneres musicals més populars de la música americana.
El R&B avui en dia és un estil de música afroamericana, originat després de la mort de la música disc en els 80, que combina elements de soul, funk, pop i, a partir de 1986, de hip hop. En aquest context és quan es consolida la denominació amb l'abreviatura "R&B", no l'expressió sencera. De vegades se'l coneix com a "urban contemporary", que és el nom del format de ràdio que posava música hip hop i R&B, o urban pop. Contempla un estil de producció electrònica, amb una caixa de ritmes de fons i uns arranjaments vocals suaus.
Artistes dels 80
Amb la transició del soul al R&B de principis a mitjans dels 80, el solista Luther Vandross i noves estrelles com Prince (Purple Rain) i Michael Jackson (Off the Wall, Thriller) van dominar la dècada. L'àlbum Thriller de Michael Jackson va popularitzar de nou la música negra i es va convertir en el disc més venut de la història.
Cantants femenines de R&B com Whitney Houston i Janet Jackson van adquirir molta popularitat durant l'última meitat de la dècada; i Tina Turner, que llavors s'acostava als 50 anys, va tornar a l'escena musical amb una sèrie d'èxits. També va ser popular New Edition, un grup d'adolescents que van servir de prototip per a posteriors boy bands com New Kids on the Block, Backstreet Boys i NSYNC, entre d'altres.
El 1986, Teddy Riley va començar a produir enregistraments de R&B que incloïen influències del -cada vegada més popular- gènere del hip hop. Aquesta combinació de l'estil R&B i els ritmes del hip hop va ser conegut com a new jack swing, amb artistes com Keith Sweat, Guy, Jodeci i BellBivDeVoe. Un altre popular, però efímer grup amb arrels de R&B més pronunciades, va ser LeVert, liderat per Gerald Levert -fill d'Eddie Levert, líder vocalista d'O'Jays.
Artistes dels 90
A començaments dels 90, el grup Boyz II Men va popularitzar de nou el soul clàssic inspirat en l'harmonia vocal, i diversos grups similars com Shai, Soul for Real i Dru Hill seguirien els seus passos. Boyz II Men, i alguns dels seus competidors, van beneficiar productors com Babyface i Jimmy Jam and Terry Lewis, qui va portar a la fama Janet Jackson, germana de Michael Jackson, a finals dels 80 i principis dels 90. Com a solista, Babyface, i contemporanis com Brian McKnight, es van abstenir de les destacades influències del hip hop, i van fer enregistraments en un estil de R&B tranquil i suau conegut com a Quiet Storm.
En aquells moments el rock alternatiu, la música adulta contemporània i el gangsta rap dominaven en les llistes, i els artistes de R&B van començar a afegir més d'un so de hip hop en els seus treballs. Va sorgir un nou gènere anomenat hip hop soul produït per Mary J. Blige. Ella i altres artistes com R. Kelly, Montell Jordan, Conyac i Aaliyah, més alguns predecessors del new jack swing, van portar l'argot, l'estil i les actituds del hip hop al R&B. Aquest subgènere també inclou una forta influència del gospel amb inflexions vocals i uns sons molt característics. L'estil es va fer menys popular cap a finals dels anys 90, però més tard va ressorgir. El so del hip hop soul va continuar sonant amb músics com Jaheim, Ashanti, Amerie i Keyshia Cole.
A mitjans dels 90, cantants com Mariah Carey, el grup femení TLC i els ja esmentats Boyz II Men, van aconseguir que el R&B contemporani traspassés la barrera del mainstream. Boyz II Men i Mariah Carey van gravar diversos #1 de Billboard Hot 100, incloent-hi One Sweet Day, una col·laboració entre ambdós que va fer història a l'ésser el single que més setmanes va estar en el més alt dels Billboard Hot 100. A més, tant Boyz II Men (II) com TLC (CrazySexyCool) van llançar àlbums el 1994, amb unes ventes d'uns deu milions de còpies, aconseguint el disc de diamant de la RIAA. Altres artistes supervendes de l'època van ser la cantant Toni Braxton, el cantant, productor i compositor R. Kelly i el grup femení En Vogue.
El canvi de segle
A finals dels 90 i principis dels 00's, les influències del pop en el R&B van poder ser escoltades en els treballs de diversos artistes de pop; els més notables han sigut Jennifer Lopez, *NSYNC i 98 Degrees. El líder de *NSYNC, Justin Timberlake, va continuar fent enregistraments en solitari en les que es mostrava una clara influència en la seva música tant de R&B com de hip hop. Altres estrelles de pop que fan una música molt influïda pel R&B, de vegades anomenada "dirty pop", "urban pop" o "hip pop" són Christina Aguilera, Britney Spears, Gwen Stefani i Pink.
Al Regne Unit, el R&B va trobar el seu camí en el 2step, subgènere de l'UK garage, tipificat per l'estil de cant del R&B i acompanyat per ritmes de breakbeat i jungle. L'artista més notable de 2step és Craig David, qui va arribar al públic americà de R&B a començaments del 2000.
Panorama actual
A mitjans dels 90's, Mariah Carey va donar un gir a la música, fent història i marcant una fita en la unió del Pop/R&B amb el Hip-Hop; això va succeir el 1995 amb el tema Fantasy, que va ser la primera cançó femenina en debutar directament en el #1 del Bilboard Hot 100. Amb això Mariah Carey es va consolidar com la més gran exponent del Hip-Pop i el R&B modern, sent considerada la "Reina del R&B".
A començaments de segle XXI, la unió entre el R&B i el hip hop va arribar a un punt en què, en molts casos, l'única diferència entre un enregistrament de R&B i de hip hop és la de si el text és rapejat o cantat. Amb els anys el R&B va començar a centrar-se més en artistes en solitari que en grups. Al dia d'avui, els artistes més populars del R&B són Usher, Beyoncé (membre de Destiny's Child), Mariah Carey, Ashanti, Nelly Furtado i Kanye West.
El R&B més commovedor continua sent popular, amb artistes com Medina, Alicia Keys, John Legend, Toni Braxton i la guanyadora de l'American Idol, Fantasia Barrino. Alguns cantants de R&B han usat elements de la música del Carib, especialment reggaeton i dancehall.
El quiet storm, encara existent, no és una presència dominant en les llistes de pop, i generalment la seva presència queda reduïda a la ràdio urbana contemporània. La majoria dels artistes més destacats del quiet storm, com són Babyface i Gerald Levert, van iniciar les seves carreres musicals els 80 i els 90, encara que artistes més recents com Kem siguin els exponents actuals del subgènere. La seva influència encara pot apreciar-se en singles com el We Belong Together de Mariah Carey, Confessions, Pt. 2 de Usher, i Cater 2 U de Destiny's Child.
Subgèneres del R&B
Aquests són els subgèneres principals del R&B actual, aproximadament en l'ordre cronològic de popularitat:
Links
- (castellà) MusicasoulSoul, R&B.