Romaní (planta): diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m Revertides les edicions de 213.0.87.60. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
| (Hi ha 421 revisions intermèdies sense mostrar fetes per més de 100 usuaris) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula ésser viu |
|||
{{vegeu|una planta|romaní}} |
|||
| sinonims = '''''Salvia rosmarinus''''' [[L.]] '''var.''' '''''prostratus''''' '''hort'''.<ref name="grin">{{Cita GRIN}}</ref> |
|||
{{Taxobox |
|||
| color = lightgreen |
|||
| name = Romero |
|||
| status = {{StatusSecure}} |
|||
| image = Rosemary bush.jpg |
|||
| image_width = 250px |
|||
| image_caption = Romero florecido |
|||
| regnum = [[Plantae]] |
|||
| divisio = [[Magnoliophyta]] |
|||
| classis = [[Magnoliopsida]] |
|||
| ordo = [[Lamiales]] |
|||
| familia = [[Lamiaceae]] |
|||
| genus = [[Rosmarinus]] |
|||
| species = '''R. officinalis''' |
|||
| binomial = ''Rosmarinus officinalis'' |
|||
| binomial_authority = [[Carolus Linnaeus|L.]] |
|||
}} |
}} |
||
[[Fitxer:Rosmarinus officinalis MHNT.BOT.2008.1.19.jpg|miniatura|''Salvia rosmarinus'']] |
|||
[[Fitxer:Romani flors.jpg|miniatura|esquerra|Flors de romaní blanques]] |
|||
El '''romaní''' o '''romer'''<ref name=cfc>{{Noms de plantes |nom=Rosmarinus officinalis |text=Rosmarinus officinalis |consulta=18 maig 2022}}</ref> (''Salvia rosmarinus'') és una [[planta amb flors]] del [[Gènere (biologia)|gènere]] ''[[Salvia]]'' dins la família de les [[lamiàcies]].<ref name=kew>{{ref-web |url=https://powo.science.kew.org/taxon/457138-1 |títol=Salvia rosmarinus|consulta=18 maig 2022|editor=Royal Botanic Gardens. Kew |llengua=anglès }}</ref> És un arbust [[mediterrani]] molt conegut gràcies als seus usos culinaris i medicinals. El romer posseeix en les seves fulles glàndules que contenen [[olis essencials]] que li confereixen una fragant, fresca i forta olor, sobretot quan es trituren. És un condiment tradicional de la [[cuina mediterrània]]. |
|||
Addicionalment pot rebre els noms de beneit, beneït, romanill, romer blanc, romer de flor blanca, romer femella, romer mascle, romer sant, romer ver, romera i romeret. També s'han recollit les variants lingüístiques ''romanell'', ''romanyí'', ''romarí'', ''romera'', ''romero'', ''romí'', ''rosmarinus'' i ''rumaní''.<ref name=cfc/> |
|||
Es un arbusto que habita en la región mediterránea del Sur de Europa, Norte de África y también, Asia menor. En España, se halla en la mayor parte de Cataluña, hasta los Pirineos en Aragón y Navarra, Castilla la Mancha, Murcia, Extremadura, Andalucía e Islas Baleares. Es muy poco frecuente en puntos del Norte o Noroeste de la península. |
|||
[[Fitxer:Rosemaryflower.jpg|miniatura|esquerra|Flors del romer]] |
|||
== Etimología == |
|||
El nombre latino de rosmarinus se creyó que estaba formado por ros (rocío) y marinus (marino) que significa “rocío del mar”. Pero actualmente, ros en griego es rhops, que significa arbusto, y marinus derivaría de murinoz, myrinos, es decir, aromático. |
|||
La palabra officinalis se refiere a medicinas de uso corriente. |
|||
== |
== Taxonomia == |
||
Un estudi [[Filogènia|filogenètic]] del 2017 va confirmar d'altres d'anteriors que postulaven la inclusió dels gèneres ''Dorystaechas'', ''Meriandra'', ''Perovskia'', ''Rosmarinus'' i ''Zhumeria'', ampliant el nombre d'espècies del gènere ''Salvia'' a més de 1000.<ref>{{ref-publicació |cognom=Drew |nom=Bryan T. |cognom2=González-Gallegos |nom2=Jesús Guadalupe |cognom3=Xiang |nom3=Chun-Lei |cognom4=Kriebel |nom4=Ricardo |cognom5=Drummond |nom5=Chloe P. |cognom6=Walker |nom6=Jay B. |cognom7=Sytsma |nom7=Kenneth J. |article=Salvia united: The greatest good for the greatest number |publicació=Taxon |volum=66 |exemplar=6 |data=febrer 2017 |url=https://sytsma.botany.wisc.edu/pdf/Drew%202017%20Taxon.pdf |doi=10.12705/661.7 |pàgines= 133-145}}</ref> Això va comportar que el seu nom científic va canviar de ''Rosmarinus officinalis'' a l'actual ''Salvia rosmarinus'', i l'antic n'és un dels seus [[Sinònim (taxonomia)|sinònims]].<ref>{{ref-publicació |cognom=Walker |nom=J.D. |article=A genus move: Rosemary joins a new family |publicació=The Courier-Tribune |data=7 juliol 2020 |url=https://eu.courier-tribune.com/story/news/local/2020/07/07/genus-move-rosemary-joins-new-family/112289482 |pàgines=23-40 }}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2023 }}</ref> |
|||
Se cría en todo tipo de suelos, preferiblemente los áridos, secos y algo arenosos y permeables, adaptándose muy bien a los suelos pobres. |
|||
Crece en zonas litorales y de montaña baja (laderas y collados), desde la costa hasta 1500 metros de altitud. Cuanta más altura, da menor rendimiento en la producción de aceite esencial. |
|||
Forma parte de los matorrales que se desarrollan en los sitios secos y soleados en las zonas de encinar: zonas degradadas por la tala o quema y laderas pedregosas y erosionadas. |
|||
Florece dos veces al año, en primavera y en otoño. |
|||
== |
=== Etimologia === |
||
"''Rosmarinus''" es creu que va ser format del [[llatí]] per "''ros''" que significa "rosada" i per "''marinus''", "marí", ja que el romer és una planta [[mediterrània]]. Però actualment, es decanten per una altra interpretació, segons la qual "''ros''" vindria de la veu grega "''rhops''" (ῥωψ), que vol dir "matissar", i "''marinus''" derivaria de "''myrrhinos''" (μυῤῥίνος), que significa "aromàtic". |
|||
El romero es un arbusto leñoso de hojas perennes muy ramificado, y puede llegar a medir 2 metros de altura. |
|||
Lo encontramos de color verde todo el año, con tallos jóvenes borrosos (aunque la borra se pierde al crecer) y tallos añosos de color rojizo y con la corteza resquebrajada. |
|||
Las hojas son pequeñas y muy abundantes, presentan forma linear. Son opuestas, sésiles, enteras, con los bordes hacia abajo y de un color verde oscuro, mientras que por el envés presentan un color blanquecino y están cubiertas de pelo. En la zona de unión de la hoja con el tallo nacen los ramilletes floríferos. |
|||
Las flores son de unos 5 mm de largo. Tienen la corola bilabiada de una sola pieza. El color es azul violeta pálido, rosa o blanco, con cáliz verde o algo rojizo, también bilabiado y acampanado. Son flores axilares, muy aromáticas y melíferas (contienen miel), se localizan en la cima de las ramas, tienen dos estambres encorvados que están soldados a la corola y tienen un pequeño diente. |
|||
El fruto se encuentra encerrado en el fondo del cáliz, formado por cuatro pequeñas nueces, y es de un color parduzco. |
|||
== Distribució geogràfica i hàbitat == |
|||
== Composición química == |
|||
La seva distribució geogràfica genèrica és abundant, la trobem a tot el sud d'[[Europa]], a l'oest d'[[Àsia]] i al nord d'[[Àfrica]]. |
|||
Ácidos fenólicos (caefeico, clorogénico, rosmarínico) |
|||
Pel que fa a la [[península Ibèrica|península hispànica]] està distribuïda de forma general i només escasseja en alguns punts del nord i nord-oest, des de [[Galícia]] fins al [[País Basc]]. A la part oriental de la península té una distribució general i molt comú a [[Catalunya]], però rara vers els [[Pirineus]]. |
|||
Flavonoides (derivados del luteol y del epigenol) |
|||
El romaní creix en tota roca, encara que prefereix el caducifoli. En trobem des del [[nivell del mar]] fins als 3500 metres d'altitud, molt comú en ambients d'ametllers. Com que és una espècie [[termòfila]], no resisteix gaire bé les gelades. És fàcil de localitzar a les muntanyes, tant humides com seques. |
|||
Aceite esencial (pineno, canfeno, borneol, cineol, alcanfor, limoneno) 1,2 a 2% |
|||
== Descripció botànica == |
|||
Diterpenos (carnosol, rosmanol, rosmadial) |
|||
És un [[arbust]] [[perenne]] i aromàtic d'un metre d'alçada normalment, encara que pot arribar als 2 metres. L{{'}}[[arrel (botànica)|arrel]] és [[axonomorfa]] amb [[tiges]] molt ramificades en forma de [[Simpodi|ramificació simpòdica]] i [[Llenya|llenyoses]]. Les [[fulles]] són [[lanceolades]], tenen un color verd brillant a l'anvers i blanc tempestuós al revers; en aquestes, la divisió del marge és simple i la superfície revoluta. Petites, com a molt de 3,5 cm de longitud, amb l'[[àpex]] acuminat i la base atenuada, se situen damunt la tija de manera oposada. Les [[Inflorescència|inflorescències]] són petites agrupacions de poques [[flors]] (3-15 flors) agrupades en petits conjunts racemosos curts situats en posició terminal. Les flors del romer són [[hermafrodites]] i [[Pentàmera|pentàmeres]], es troben en posició [[Pedícel|pedicel·lada]] i una simetria [[zigomorfa]], apareixen des de finals de primavera fins a principis d'estiu, encara que pot estar florit tot l'any. El [[Calze (botànica)|calze]] és bilabiat (amb dos llavis) i acampanat de color verd, i alguns cops, té un to vermellós. La [[corol·la]] és bilabiada d'una sola peça; fa entre 10 i 12 mm i té un color blau pàl·lid, rarament blau intens i en poques ocasions blanc. L'[[androceu]] està constituït per dos [[estams]] encorbats exserts. El [[gineceu]] és súper amb un estil terminal. El romaní té [[fruits]] petits, secs i [[tetraquenis]] que apareixen en el fons del [[Calze (botànica)|calze]]; cadascuna de les quatre parts en què està dividit el fruit té una [[llavor]]. |
|||
[[Fitxer:Rosemary 'Irene' leaves.jpg|miniatura|Fulles]] |
|||
Aquest no és l'únic romer silvestre de la península. N'hi ha d'altres, més escassos, localitzats en alguns punts principalment a la zona pròxima a la costa de les províncies espanyoles d'[[Província d'Almeria|Almeria]] i [[província de Granada|Granada]] com el ''Rosmarinus eriocalyx Jord''. & ''Fourr'' que té unes fulles més curtes, de 5 a 15 mm, amb les flors de color violeta. A Almeria existeix el ''R. officinalis'' L. var ''larandulaceus, Nöe,'' amb les fulles de marge [[dentat]]. |
|||
Ácidos triterpénicos (ácido ursólico) 2 a 4% |
|||
A [[Menorca]] existeixen les següents variants: romaní mascle ([[Ciutadella de Menorca|Ciutadella]]) i romaní foraster (plantat en jardineria a tot Menorca). A més a més hi ha una varietat endèmica que creix torta i més planera, força rara a l'illa, el ''Rosmarinus officinalis var. palaui''. A aquesta varietat se la denomina amb els noms vernaculars de "romaní femella" o "flor revenial". |
|||
Alcoholes triterpénicos (alfa y beta-amirina, betulosido) |
|||
== Gastronomia == |
|||
== Accions Farmacològiques == |
|||
[[Fitxer:Flickr - cyclonebill - Kanin med rødløg og rosmarin.jpg|miniatura|esquerra|Guisat de [[conill]] amb una branqueta de romaní]] |
|||
Aquesta planta se sol utilitzar com a espècia culinària i com a planta medicinal. Té efectes estimulants i tònics; favoreix la recuperació de malalties respiratòries i de l'aparell digestiu (malalties [[fetge|hepàtiques]]). Pres en forma d'infusió afavoreix la digestió després de menjars copiosos. |
|||
El romaní o romer planta s'utilitza tot sovint a la [[dieta mediterrània|cuina tradicional mediterrània]], condimentant una gran varietat d'aliments. La seva fragància, però, és forta i intensa. Cal, doncs, dosificar-ne la quantitat i emprar-lo amb moderació; evitant així que el seu sabor sigui dominant en el plat en qüestió. |
|||
Les fulles del romaní, tant les fresques com les seques, es fan servir com a [[espècia|espècies]] per a aromatitzar carns i aus. És especialment apreciat com a condiment de la carn de be. |
|||
Com la majoria de les lamiàcies, té efectes antisèptics en ferides i calma la tos. |
|||
També serveix per a condimentar [[sopes]], preparacions a base de [[verdures]], i [[salsa|salses]] per a acompanyar la [[pasta]]. |
|||
==Composició de l'oli essencial de romaní== |
|||
S'obte de les flors i les fulles de 10 a 25 ml/kg d'un [[oli essencial]] ,incolor o lleugerament groc i verdós, els components principal del qual són [[càmfora]] (15-25%) [[cineol]] (15-50%) alfa piné (10-25%)i borneol. La composició varia segons l'origen geogràfic i l'època geogràfica en la qual s'obté i per exemple els romaníns nordafricans tenen molt més cineol que els de la península ibèrica. A altes dosis l'oli essencial de romaní pot ser tòxic a nivell del sistema nerviós central. |
|||
Una branqueta de romer fresc aromatitza [[olis]] i [[vinagre]]s, donant un toc diferent i agradable que combina bé amb alguns plats i amanides. |
|||
[[Image:Romaní flors.jpg|thumb|300px|left|Flors de romaní a [[Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac|Sant Llorenç de Munt]].]] |
|||
També hi ha cremes amb aroma de romer que serveixen com a acompanyants dels plats principals o postres. |
|||
[[Imatge:Wromaní 03 d'abril 2006 028.jpg|thumb|Romaní florit a la [[Serra de Castelltallat]]]] |
|||
{{commons|Rosmarinus officinalis}} |
|||
Pels seus efectes antioxidants, el romer és utilitzat en la indústria dels embotits. |
|||
[[Categoria:Plantes medicinals]] |
|||
[[Categoria:Espècies]] |
|||
[[Categoria:Lamiàcies]] |
|||
El [[nèctar]] de les seves flors és excel·lent; el període de florida és molt llarg i atreu molt les [[Apis (gènere)|abelles]]. Al [[Baix Maestrat]] i [[Montsià]] és molt apreciada la '''[[mel]] de romer'''. Té fama de ser la de millor qualitat i és un dels tipus que pot arribar a ser considerada, si la proporció del seu pol·len és suficient, [[mel monofloral]]. |
|||
[[da:Rosmarin]] |
|||
[[de:Rosmarin]] |
|||
La planta de romer té grans quantitats de [[ferro]], [[calci]] i [[vitamina B6]]. El [[Consell d'Europa]]<ref>[https://www.coe.int Council of Europe]</ref> l'ha catalogada com recurs natural d'alimentació i la [[Administració d'Aliments i Fàrmacs|FDA]] l'ha incorporat en qualitat de [[dieta|suplement dietari]]. |
|||
[[es:Rosmarinus officinalis]] |
|||
[[eo:Rosmareno]] |
|||
== Farmacologia == |
|||
[[en:Rosemary]] |
|||
{{avís mèdic}} |
|||
[[fr:Romarin]] |
|||
[[it:Rosmarinus officinalis]] |
|||
=== Part utilitzada === |
|||
[[hu:Rozmaring]] |
|||
Se n'utilitzen les fulles fresques o seques recollides durant o després de la floració del romaní, també se n'aprofiten les flors per les seves virtuts farmacològiques. |
|||
[[nl:Rozemarijn]] |
|||
[[ja:ローズマリー]] |
|||
=== Composició química === |
|||
[[no:Rosmarin]] |
|||
* '''Olis essencials''' (1-2,5%): [[acetat de bornil]] (1-5%), alfa-pinè (12-25%), alfa-terpineol(12-24%), borneol (1-6%),, [[càmfora]] (10-25%), camfè (5-10%), eucaliptol (20-50%). També [[limonè]], [[beta-cariofilè]] i [[mircè]]. |
|||
[[pl:Rozmaryn lekarski]] |
|||
* [[Diterpens]] (més del 4,6%): [[carnosol]], [[epirosmanol]], [[isorosmasnol]], [[rosmaridifenol]], [[rosmariquinona]]. |
|||
[[pt:Alecrim]] |
|||
* '''Àcids [[triterpènics]]''' (2-4%): [[àcid oleanòlic]], ursòlic i els seus 3-acetil-èsters. |
|||
[[sl:Rožmarin]] |
|||
* '''Àcids fenòlics derivats de l'[[àcid cinàmic]]''' (2-3%): cafeic, clorogènic, neoclorogènic, rosmarínic. |
|||
[[fi:Rosmariini]] |
|||
* '''[[Flavonoides]]''': derivats del [[luteol]] i del [[epigenol]] com: [[cirsimarina]], [[diosmina]], [[hesperidina]], [[homoplantiginina]], [[fegopolina]], [[nepetina]], [[nepitrina]]. |
|||
[[sv:Rosmarin]] |
|||
* '''Alcohols triterpènics''': alfa i beta-[[aminirina]], [[betulòsid]]. |
|||
* '''Elements minerals'''. |
|||
=== Propietats farmacològiques === |
|||
La gran majoria estan relacionades amb l'activitat de l'oli essencial. S'ha demostrat de forma activa que és un [[bactericida]] potent, [[antiviral]] i també [[antioxidant]] (sobretot gràcies al carnosol). |
|||
Antigament també es tractaven amb romer alguns trastorns nerviosos; els metges àrabs, a l'antiguitat, empraven el romer per a tornar la parla després d'un [[Desmai (arbre)|desmai]]. |
|||
L'administració per via oral també presenta una activitat [[diürètica]]. |
|||
L'aplicació [[tòpica]] dels extractes [[alcohòlics]] fets amb fulles de romer, inhibeixen la iniciació i progrés del [[tumor]] epidèrmic (amb un 40-60% d'eficàcia). |
|||
Aquest oli essencial ha demostrat ''[[in vitro]]'' activitat espasmolítica i anticonvulsionant. |
|||
Té també un efecte similar al dels antiinflamatoris i millora l'activitat circulatòria, sobretot a les extremitats inferiors, essent així un bon [[cicatritzant]]. |
|||
També ha estat demostrat el seu ús en el tractament de l'[[alopècia]].{{Citació necessària|data=2023}} |
|||
El fum del romaní serveix com a tractament per l'[[asma]]. |
|||
El romer es troba incorporat a les farmàcies d'[[Alemanya]], [[Anglaterra]], [[Argentina]], [[Austràlia]], [[Bèlgica]], [[Espanya]], [[França]], [[Mèxic]], [[Països Catalans]], [[Portugal]], [[República Txeca]] i [[Suïssa]], entre d'altres. |
|||
=== Efectes adversos i tòxics === |
|||
Si no es menja una quantitat exagerada de la substància, no té cap efecte [[tòxic]] conegut. |
|||
=== Interaccions medicamentoses i contraindicacions === |
|||
Hauran d'abstenir-se de la ingesta de romer les dones embarassades, ja que s'ha observat que és un agent [[abortiu]], i, encara que no s'ha pogut demostrar, es recomana que pels seus [[efectes estrogènics]], i en ser un aliment amb factors medicinals, s'eviti de menjar-ne durant el període d'embaràs i [[lactància]]. |
|||
Els pacients [[epilèptics]] i [[diabetis mellitus|diabètics]] tampoc no n'haurien de menjar. |
|||
=== Usos medicinals === |
|||
La [[Comissió E]] del [[Ministeri de Sanitat alemany]] ha aprovat l'ús de la planta en els següents casos: |
|||
* [[Dispèpsies]]. |
|||
* [[Anorèxia]]. |
|||
* [[Artritis]]. |
|||
* [[Artràlgies]] |
|||
Els preparats medicinals són variats, tant en funcions com en les seves formes. Alguns exemples són: |
|||
* DRYNK (flascó per 120 g.) : Protector capil·lar. |
|||
* LUBROL (flascó-goter per 120 g.) : Digestiu, [[colerètic]], [[espasmolític]]. |
|||
* SEQUALS “G” (flascó per 130 i 155 ml): Shampoo [[antiseborreic]]. |
|||
* TISANA Nº1 (paquet per 100 g.): digestiu [[hepàtic]]. |
|||
La ingesta de romaní es pot fer per diferents mètodes: |
|||
* Droga triturada per a infusions. |
|||
* Droga en pols |
|||
* Extractes secs |
|||
* Altres preparacions de [[galènica]] per a aplicacions internes i externes |
|||
Aquesta planta s'ha utilitzat tradicionalment en la medicina popular com a remei, entre d'altres, en el tractament de les cefalees i del [[vertigen]]; per a disminuir les molèsties musculars i el mal d'esquena, així com la circulació deficient, i per a les lesions cutànies. També com a estimulant dels cabells i per l'eliminació de la [[caspa]]. |
|||
Igualment s'empra per a millorar la respiració durant els [[constipats]], la [[grip]] o la [[sinusitis]], i per a "despertar" la ment. |
|||
Als pobles de pescadors de la [[Costa Brava]] era habitual d'utilitzar-ho per als dolors de cops i patacades, macerat amb alcohol o oli.<ref>Subirós, Rosa (2012) Remeis tradicionals a la Costa Brava, ed. Farell.</ref> |
|||
== Història == |
|||
[[Fitxer:Almabtrieb Schwarzenberg 3.JPG|miniatura|Xiqueta amb decoracions de romer al Almabtrieb a [[Vorarlberg]].]] |
|||
Originari de la [[conca del Mediterrani]], aquest arbust és una de les espècies aromàtiques que té més història, a causa de les seves propietats medicinals, gastronòmiques, i aromatitzants, formant part de la vida dels pobles d'aquesta zona. |
|||
A l'[[antic Egipte]] va ser un dels ingredients de les formulacions fetes per a embalsamar els cossos dels morts. Tradicionalment també se li han atribuït propietats [[afrodisíaques]]. |
|||
Va ser introduït al nord del [[Europa|continent europeu]] a través dels [[Alps]] pels primers [[monjos]] [[cristians]], arribant a ser molt popular als jardins monàstics de tot el continent |
|||
L'oli essencial va ser obtingut per [[destil·lació]] el primer cop el 1330 gràcies a les investigacions anteriors de [[Ramon Llull]]. |
|||
Amb fulles de romaní mossegades i mesclades amb sal li varen curar els cabrers a [[don Quixot]] la ferida que li havia fet a l'orella el biscaí, a la primera part de la novel·la de [[Miguel de Cervantes Saavedra|Cervantes]]. |
|||
La [[Ramon Romaní i Puigdengolas|nissaga Romaní]], família fabricant de paper, procedent de terres gironines que s'establí a [[Capellades]] en la dècada de 1620, en el {{segle|XVIII}} va afegir a la seva producció una filigrana amb el dibuix de la planta de romaní.<ref name="miquel">MIQUEL GUTIÉRREZ I POCH, [https://www.aehe.net/publicaciones/ihe/archivos/ihe10/AR_Gutierrez_Poch_N10_Pp69-96.pdf Redes en la génesis y desarrollo de un distrito papelero catalán: el caso de Capellades (siglo XIX)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110409084849/https://www.aehe.net/publicaciones/ihe/archivos/ihe10/AR_Gutierrez_Poch_N10_Pp69-96.pdf |date=2011-04-09}}</ref> |
|||
Als [[Alps]] se celebra anualment el [[Almabtrieb]], vella celebració ramadera que commemora el pas del [[ramat]] als pasturatges de muntanya. |
|||
A [[Gran Bretanya]], els 11 de novembre es fan corones amb romer per condecorar als excombatents de les dues [[guerres mundials]]. |
|||
== Altres usos == |
|||
A causa de la seva característica [[fragància]], és utilitzat en [[perfumeria]]. L'"aigua d'Hongria" té com a principal component el romer. El romer també serveix per aromatitzar l'aigua del bany. |
|||
La seva fusta serveix com a [[combustible]] i també per a fer peces de [[llaüts]] i altres instruments musicals. |
|||
El romer sempre ha estat una planta molt utilitzada i per això trobem gran nombre de referències sobre la planta en molts d'escrits. [[Linné]] va dir: ”creix a Espanya tan abundant, que els navegants, abans d'albirar terra, reben la seva olor”. |
|||
Segons Pius Font i Quer: “...es té per estimulant, antiespasmòdic i lleugerament diürètic; actua també com colagog, això és, sobre la secreció biliar. Els herbolaris valencians el recomanen per a rebaixar la sang. A l'exterior s'utilitza per a lluitar contra els dolors articulars així com per a tonificar el cos cansat per treballs violents o per haver caminat massa.”<ref>[[Pius Font i Quer|Font i Quer]]</ref> |
|||
Tradicionalment s'acostumava a repartir pels calaixos i armaris per evitar els [[àcars]] i també es col·locava a les habitacions dels malalts com a desinfectant. |
|||
=== Paisatgisme === |
|||
[[Fitxer:Starr 071222-0386 Rosmarinus officinalis.jpg|miniatura|Ús com a planta ornamental. Romaní a un jardí de [[Las Vegas]], [[Nevada]].]] |
|||
Actualment el romaní és una planta d'interès [[Paisatgista|paisatgístic]] que es fa servir com a planta ornamental als jardins de les urbanitzacions i jardins. És una planta ideal quan hom vol un efecte de "flora local" del Mediterrani i hom vol estalviar aigua, car és una planta elegant, agraïda i molt resistent que requereix poca cura. |
|||
Les mates de romaní queden força bé entre roques, combinades amb altres plantes del Mediterrani i al peu dels murs dels xalets. Als estats del sud-oest dels [[Estats Units]] (Arizona, Califòrnia, Nevada) el romaní forma part del paisatgisme conegut com a ''"desert landscaping"''. |
|||
=== Llegendes i supersticions {{Citació necessària|data=2022}} === |
|||
Segons una antiga [[llegenda]], la [[Mare de Déu]], a la seva fugida d'Egipte, va perdre un mantell de color blau que la tapava, i aquest va caure sobre les branques d'un senzill arbust verd. Llavors, l'arbust va florir donant petites flors blaves. És per això que es diu que el romaní floreix durant les "quatre marededéus" que hi ha repartides per tot l'any. |
|||
També es diu que el romer creixerà durant trenta-tres anys, fins a arribar a l'edat que [[Crist]] va ser sacrificat, i llavors morirà. Aquestes llegendes, li han aportat un aire místic i noble a la planta. |
|||
Ha estat una planta associada sempre a cerimònies, ja sigui en [[casament]]s o [[funeral]]s. Com a símbol d'amor etern, els nuvis el solen portar a la solapa i les núvies a la corona nupcial. |
|||
=== Dites i refranys populars === |
|||
De romaní florit i de noies per casar, tot l'any n'hi ha. |
|||
== Referències == |
|||
{{referències}} |
|||
== Bibliografia == |
|||
* {{Cita Flora Iberica}} |
|||
* {{Citar fitofármacos}} |
|||
* {{Citar Flora PPCC}} |
|||
* {{Citar Comissió E}} |
|||
* {{Citar Bruneton}} |
|||
* {{Cita Catálogo CGCOF}} |
|||
* {{Cita interaccions}} |
|||
* European Scientific Cooperative on Phytotherapy (2003). ESCOP monographs: the scientific foundation for herbal medicinal products. ESCOP. Exeter. ESCOP. |
|||
* Muñoz, F.Plantas medicinales y aromáticas (estudio, cultivo y procesado) |
|||
* López González, G. Guía de los árboles y arbustos de la Península Ibérica y Baleares. Edición Mundi-Prensa. |
|||
== Galeria d'imatges == |
|||
<gallery> |
|||
Fitxer:Romarin.jpg|Aspecte general |
|||
Fitxer:Romarin jt.jpg |
|||
Fitxer:Rosmarinus officinalis.jpg| |
|||
Fitxer:Rosemary with bee landing.jpg|flors |
|||
Fitxer:Rosmarinus officinalis3.jpg| |
|||
Fitxer:Rosmarino f.jpg |
|||
Fitxer:Rosemary-spice.jpg|Trossets de fulles |
|||
Fitxer:Illustration Rosmarinus officinalis0.jpg|Il·lustració |
|||
Fitxer:Rosmarinus officinalis133095382.jpg |
|||
</gallery> |
|||
== Enllaços externs == |
|||
{{Projectes germans|q=Romaní}} |
|||
* [https://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/4485.html UIB - Herbari virtual] |
|||
* [https://ichn.iec.cat/Bages/brolles/Imatges%20grans/rosmarin.htm Flora del Bages - El romaní (Rosmarinus officinalis)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090505120211/https://ichn.iec.cat/Bages/brolles/Imatges%20grans/rosmarin.htm |date=2009-05-05}} |
|||
* [https://herbarivirtual.uib.es/cat-med/index.html Herbari virtual de la Mediterrània Occidental] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130722214644/https://herbarivirtual.uib.es/cat-med/index.html |date=2013-07-22}} |
|||
{{Bases de dades taxonòmiques}} |
|||
{{Autoritat}} |
|||
{{ORDENA:Romani Planta}} |
|||
[[Categoria:Arbusts]] |
|||
[[Categoria:Plantes medicinals lamiàcies]] |
|||
[[Categoria:Plantes aromàtiques]] |
|||
[[Categoria:Mentheae]] |
|||
Revisió de 10:27, 11 març 2024
Salvia rosmarinus  | |
|---|---|
-Rosmarinus_officinalis_(41960388224).jpg) | |
| Dades | |
| Font de | romaní, oli de romaní i extracte de romaní |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Lamiaceae |
| Tribu | Mentheae |
| Gènere | Salvia |
| Espècie | Salvia rosmarinus (Spenn., 1835) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
.svg){kind=icon}
El romaní o romer[2] (Salvia rosmarinus) és una planta amb flors del gènere Salvia dins la família de les lamiàcies.[3] És un arbust mediterrani molt conegut gràcies als seus usos culinaris i medicinals. El romer posseeix en les seves fulles glàndules que contenen olis essencials que li confereixen una fragant, fresca i forta olor, sobretot quan es trituren. És un condiment tradicional de la cuina mediterrània.
Addicionalment pot rebre els noms de beneit, beneït, romanill, romer blanc, romer de flor blanca, romer femella, romer mascle, romer sant, romer ver, romera i romeret. També s'han recollit les variants lingüístiques romanell, romanyí, romarí, romera, romero, romí, rosmarinus i rumaní.[2]
Taxonomia
[modifica]Un estudi filogenètic del 2017 va confirmar d'altres d'anteriors que postulaven la inclusió dels gèneres Dorystaechas, Meriandra, Perovskia, Rosmarinus i Zhumeria, ampliant el nombre d'espècies del gènere Salvia a més de 1000.[4] Això va comportar que el seu nom científic va canviar de Rosmarinus officinalis a l'actual Salvia rosmarinus, i l'antic n'és un dels seus sinònims.[5]
Etimologia
[modifica]"Rosmarinus" es creu que va ser format del llatí per "ros" que significa "rosada" i per "marinus", "marí", ja que el romer és una planta mediterrània. Però actualment, es decanten per una altra interpretació, segons la qual "ros" vindria de la veu grega "rhops" (ῥωψ), que vol dir "matissar", i "marinus" derivaria de "myrrhinos" (μυῤῥίνος), que significa "aromàtic".
Distribució geogràfica i hàbitat
[modifica]La seva distribució geogràfica genèrica és abundant, la trobem a tot el sud d'Europa, a l'oest d'Àsia i al nord d'Àfrica.
Pel que fa a la península hispànica està distribuïda de forma general i només escasseja en alguns punts del nord i nord-oest, des de Galícia fins al País Basc. A la part oriental de la península té una distribució general i molt comú a Catalunya, però rara vers els Pirineus.
El romaní creix en tota roca, encara que prefereix el caducifoli. En trobem des del nivell del mar fins als 3500 metres d'altitud, molt comú en ambients d'ametllers. Com que és una espècie termòfila, no resisteix gaire bé les gelades. És fàcil de localitzar a les muntanyes, tant humides com seques.
Descripció botànica
[modifica]És un arbust perenne i aromàtic d'un metre d'alçada normalment, encara que pot arribar als 2 metres. L'arrel és axonomorfa amb tiges molt ramificades en forma de ramificació simpòdica i llenyoses. Les fulles són lanceolades, tenen un color verd brillant a l'anvers i blanc tempestuós al revers; en aquestes, la divisió del marge és simple i la superfície revoluta. Petites, com a molt de 3,5 cm de longitud, amb l'àpex acuminat i la base atenuada, se situen damunt la tija de manera oposada. Les inflorescències són petites agrupacions de poques flors (3-15 flors) agrupades en petits conjunts racemosos curts situats en posició terminal. Les flors del romer són hermafrodites i pentàmeres, es troben en posició pedicel·lada i una simetria zigomorfa, apareixen des de finals de primavera fins a principis d'estiu, encara que pot estar florit tot l'any. El calze és bilabiat (amb dos llavis) i acampanat de color verd, i alguns cops, té un to vermellós. La corol·la és bilabiada d'una sola peça; fa entre 10 i 12 mm i té un color blau pàl·lid, rarament blau intens i en poques ocasions blanc. L'androceu està constituït per dos estams encorbats exserts. El gineceu és súper amb un estil terminal. El romaní té fruits petits, secs i tetraquenis que apareixen en el fons del calze; cadascuna de les quatre parts en què està dividit el fruit té una llavor.
Aquest no és l'únic romer silvestre de la península. N'hi ha d'altres, més escassos, localitzats en alguns punts principalment a la zona pròxima a la costa de les províncies espanyoles d'Almeria i Granada com el Rosmarinus eriocalyx Jord. & Fourr que té unes fulles més curtes, de 5 a 15 mm, amb les flors de color violeta. A Almeria existeix el R. officinalis L. var larandulaceus, Nöe, amb les fulles de marge dentat.
A Menorca existeixen les següents variants: romaní mascle (Ciutadella) i romaní foraster (plantat en jardineria a tot Menorca). A més a més hi ha una varietat endèmica que creix torta i més planera, força rara a l'illa, el Rosmarinus officinalis var. palaui. A aquesta varietat se la denomina amb els noms vernaculars de "romaní femella" o "flor revenial".
Gastronomia
[modifica]
El romaní o romer planta s'utilitza tot sovint a la cuina tradicional mediterrània, condimentant una gran varietat d'aliments. La seva fragància, però, és forta i intensa. Cal, doncs, dosificar-ne la quantitat i emprar-lo amb moderació; evitant així que el seu sabor sigui dominant en el plat en qüestió.
Les fulles del romaní, tant les fresques com les seques, es fan servir com a espècies per a aromatitzar carns i aus. És especialment apreciat com a condiment de la carn de be.
També serveix per a condimentar sopes, preparacions a base de verdures, i salses per a acompanyar la pasta.
Una branqueta de romer fresc aromatitza olis i vinagres, donant un toc diferent i agradable que combina bé amb alguns plats i amanides. També hi ha cremes amb aroma de romer que serveixen com a acompanyants dels plats principals o postres.
Pels seus efectes antioxidants, el romer és utilitzat en la indústria dels embotits.
El nèctar de les seves flors és excel·lent; el període de florida és molt llarg i atreu molt les abelles. Al Baix Maestrat i Montsià és molt apreciada la mel de romer. Té fama de ser la de millor qualitat i és un dels tipus que pot arribar a ser considerada, si la proporció del seu pol·len és suficient, mel monofloral.
La planta de romer té grans quantitats de ferro, calci i vitamina B6. El Consell d'Europa[6] l'ha catalogada com recurs natural d'alimentació i la FDA l'ha incorporat en qualitat de suplement dietari.
Farmacologia
[modifica]Part utilitzada
[modifica]Se n'utilitzen les fulles fresques o seques recollides durant o després de la floració del romaní, també se n'aprofiten les flors per les seves virtuts farmacològiques.
Composició química
[modifica]- Olis essencials (1-2,5%): acetat de bornil (1-5%), alfa-pinè (12-25%), alfa-terpineol(12-24%), borneol (1-6%),, càmfora (10-25%), camfè (5-10%), eucaliptol (20-50%). També limonè, beta-cariofilè i mircè.
- Diterpens (més del 4,6%): carnosol, epirosmanol, isorosmasnol, rosmaridifenol, rosmariquinona.
- Àcids triterpènics (2-4%): àcid oleanòlic, ursòlic i els seus 3-acetil-èsters.
- Àcids fenòlics derivats de l'àcid cinàmic (2-3%): cafeic, clorogènic, neoclorogènic, rosmarínic.
- Flavonoides: derivats del luteol i del epigenol com: cirsimarina, diosmina, hesperidina, homoplantiginina, fegopolina, nepetina, nepitrina.
- Alcohols triterpènics: alfa i beta-aminirina, betulòsid.
- Elements minerals.
Propietats farmacològiques
[modifica]La gran majoria estan relacionades amb l'activitat de l'oli essencial. S'ha demostrat de forma activa que és un bactericida potent, antiviral i també antioxidant (sobretot gràcies al carnosol).
Antigament també es tractaven amb romer alguns trastorns nerviosos; els metges àrabs, a l'antiguitat, empraven el romer per a tornar la parla després d'un desmai.
L'administració per via oral també presenta una activitat diürètica.
L'aplicació tòpica dels extractes alcohòlics fets amb fulles de romer, inhibeixen la iniciació i progrés del tumor epidèrmic (amb un 40-60% d'eficàcia).
Aquest oli essencial ha demostrat in vitro activitat espasmolítica i anticonvulsionant.
Té també un efecte similar al dels antiinflamatoris i millora l'activitat circulatòria, sobretot a les extremitats inferiors, essent així un bon cicatritzant.
També ha estat demostrat el seu ús en el tractament de l'alopècia.
El fum del romaní serveix com a tractament per l'asma.
El romer es troba incorporat a les farmàcies d'Alemanya, Anglaterra, Argentina, Austràlia, Bèlgica, Espanya, França, Mèxic, Països Catalans, Portugal, República Txeca i Suïssa, entre d'altres.
Efectes adversos i tòxics
[modifica]Si no es menja una quantitat exagerada de la substància, no té cap efecte tòxic conegut.
Interaccions medicamentoses i contraindicacions
[modifica]Hauran d'abstenir-se de la ingesta de romer les dones embarassades, ja que s'ha observat que és un agent abortiu, i, encara que no s'ha pogut demostrar, es recomana que pels seus efectes estrogènics, i en ser un aliment amb factors medicinals, s'eviti de menjar-ne durant el període d'embaràs i lactància.
Els pacients epilèptics i diabètics tampoc no n'haurien de menjar.
Usos medicinals
[modifica]La Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany ha aprovat l'ús de la planta en els següents casos:
Els preparats medicinals són variats, tant en funcions com en les seves formes. Alguns exemples són:
- DRYNK (flascó per 120 g.) : Protector capil·lar.
- LUBROL (flascó-goter per 120 g.) : Digestiu, colerètic, espasmolític.
- SEQUALS “G” (flascó per 130 i 155 ml): Shampoo antiseborreic.
- TISANA Nº1 (paquet per 100 g.): digestiu hepàtic.
La ingesta de romaní es pot fer per diferents mètodes:
- Droga triturada per a infusions.
- Droga en pols
- Extractes secs
- Altres preparacions de galènica per a aplicacions internes i externes
Aquesta planta s'ha utilitzat tradicionalment en la medicina popular com a remei, entre d'altres, en el tractament de les cefalees i del vertigen; per a disminuir les molèsties musculars i el mal d'esquena, així com la circulació deficient, i per a les lesions cutànies. També com a estimulant dels cabells i per l'eliminació de la caspa.
Igualment s'empra per a millorar la respiració durant els constipats, la grip o la sinusitis, i per a "despertar" la ment.
Als pobles de pescadors de la Costa Brava era habitual d'utilitzar-ho per als dolors de cops i patacades, macerat amb alcohol o oli.[7]
Història
[modifica]
Originari de la conca del Mediterrani, aquest arbust és una de les espècies aromàtiques que té més història, a causa de les seves propietats medicinals, gastronòmiques, i aromatitzants, formant part de la vida dels pobles d'aquesta zona.
A l'antic Egipte va ser un dels ingredients de les formulacions fetes per a embalsamar els cossos dels morts. Tradicionalment també se li han atribuït propietats afrodisíaques.
Va ser introduït al nord del continent europeu a través dels Alps pels primers monjos cristians, arribant a ser molt popular als jardins monàstics de tot el continent
L'oli essencial va ser obtingut per destil·lació el primer cop el 1330 gràcies a les investigacions anteriors de Ramon Llull.
Amb fulles de romaní mossegades i mesclades amb sal li varen curar els cabrers a don Quixot la ferida que li havia fet a l'orella el biscaí, a la primera part de la novel·la de Cervantes.
La nissaga Romaní, família fabricant de paper, procedent de terres gironines que s'establí a Capellades en la dècada de 1620, en el segle xviii va afegir a la seva producció una filigrana amb el dibuix de la planta de romaní.[8]
Als Alps se celebra anualment el Almabtrieb, vella celebració ramadera que commemora el pas del ramat als pasturatges de muntanya.
A Gran Bretanya, els 11 de novembre es fan corones amb romer per condecorar als excombatents de les dues guerres mundials.
Altres usos
[modifica]A causa de la seva característica fragància, és utilitzat en perfumeria. L'"aigua d'Hongria" té com a principal component el romer. El romer també serveix per aromatitzar l'aigua del bany.
La seva fusta serveix com a combustible i també per a fer peces de llaüts i altres instruments musicals.
El romer sempre ha estat una planta molt utilitzada i per això trobem gran nombre de referències sobre la planta en molts d'escrits. Linné va dir: ”creix a Espanya tan abundant, que els navegants, abans d'albirar terra, reben la seva olor”.
Segons Pius Font i Quer: “...es té per estimulant, antiespasmòdic i lleugerament diürètic; actua també com colagog, això és, sobre la secreció biliar. Els herbolaris valencians el recomanen per a rebaixar la sang. A l'exterior s'utilitza per a lluitar contra els dolors articulars així com per a tonificar el cos cansat per treballs violents o per haver caminat massa.”[9]
Tradicionalment s'acostumava a repartir pels calaixos i armaris per evitar els àcars i també es col·locava a les habitacions dels malalts com a desinfectant.
Paisatgisme
[modifica]
Actualment el romaní és una planta d'interès paisatgístic que es fa servir com a planta ornamental als jardins de les urbanitzacions i jardins. És una planta ideal quan hom vol un efecte de "flora local" del Mediterrani i hom vol estalviar aigua, car és una planta elegant, agraïda i molt resistent que requereix poca cura.
Les mates de romaní queden força bé entre roques, combinades amb altres plantes del Mediterrani i al peu dels murs dels xalets. Als estats del sud-oest dels Estats Units (Arizona, Califòrnia, Nevada) el romaní forma part del paisatgisme conegut com a "desert landscaping".
Llegendes i supersticions
[modifica]Segons una antiga llegenda, la Mare de Déu, a la seva fugida d'Egipte, va perdre un mantell de color blau que la tapava, i aquest va caure sobre les branques d'un senzill arbust verd. Llavors, l'arbust va florir donant petites flors blaves. És per això que es diu que el romaní floreix durant les "quatre marededéus" que hi ha repartides per tot l'any.
També es diu que el romer creixerà durant trenta-tres anys, fins a arribar a l'edat que Crist va ser sacrificat, i llavors morirà. Aquestes llegendes, li han aportat un aire místic i noble a la planta.
Ha estat una planta associada sempre a cerimònies, ja sigui en casaments o funerals. Com a símbol d'amor etern, els nuvis el solen portar a la solapa i les núvies a la corona nupcial.
Dites i refranys populars
[modifica]De romaní florit i de noies per casar, tot l'any n'hi ha.
Referències
[modifica]- ↑ «GRIN, Taxonomy for Plants» (en anglès). Estats Units: Agricultural Research Service, Department of Agriculture..
- ↑ 2,0 2,1 «Rosmarinus officinalis». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 18 maig 2022].
- ↑ «Salvia rosmarinus» (en anglès). Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 18 maig 2022].
- ↑ Drew, Bryan T.; González-Gallegos, Jesús Guadalupe; Xiang, Chun-Lei; Kriebel, Ricardo; Drummond, Chloe P.; Walker, Jay B.; Sytsma, Kenneth J. «Salvia united: The greatest good for the greatest number». Taxon, 66, 6, 2-2017, pàg. 133-145. DOI: 10.12705/661.7.
- ↑ Walker, J.D. «A genus move: Rosemary joins a new family». The Courier-Tribune, 07-07-2020, pàg. 23-40.[Enllaç no actiu]
- ↑ Council of Europe
- ↑ Subirós, Rosa (2012) Remeis tradicionals a la Costa Brava, ed. Farell.
- ↑ MIQUEL GUTIÉRREZ I POCH, Redes en la génesis y desarrollo de un distrito papelero catalán: el caso de Capellades (siglo XIX) Arxivat 2011-04-09 a Wayback Machine.
- ↑ Font i Quer
Bibliografia
[modifica]- Castroviejo et al. «Flora Iberica (1980-2009)». Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. [Consulta: 26 abril 2009].
- Alonso, Jorge R. Tratado de Fitofármacos y nutracéuticos (en castellà). 2a edició. Rosario: Corpus, 2004. ISBN 9789872029234.
- Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, 1984. ISBN 9788472265974.
- Blumenthal, M. The complete German Commission E monographs: therapeutic guide to herbal medicines. (en anglès). American Botanical Council. Boston, 1998. ISBN 096555550X.
- Bruneton, J. Plantas tóxicas: vegetales peligrosos para el hombre y los animales. Editorial Acribia. Zaragoza., 2000. ISBN 9788420009353.
- Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos. Catálogo de plantas medicinales. 2009a ed.. CGCOF. Madrid, 2009. ISBN 2910010541388.
- Stargrove, Mitchell Bebel; Treasure, Jonathan; McKee, Dwight L. Herb, nutrient and drug interactions: clinical implications and therapeutic strategies. St. Louis, Missouri: Mosby/Elsevier, 2008. ISBN 9780323029643.
- European Scientific Cooperative on Phytotherapy (2003). ESCOP monographs: the scientific foundation for herbal medicinal products. ESCOP. Exeter. ESCOP.
- Muñoz, F.Plantas medicinales y aromáticas (estudio, cultivo y procesado)
- López González, G. Guía de los árboles y arbustos de la Península Ibérica y Baleares. Edición Mundi-Prensa.
Galeria d'imatges
[modifica]-
Aspecte general -
-
-
flors -
-
-
Trossets de fulles -
Il·lustració -
